El mar està a més de 500 quilòmetres de Gerbrunn, una petita localitat de la regió de Baviera, al sud d’Alemanya. Així que les primeres braçades competitives de Thomas Lurz van ser en una piscina, quan tenia 9 anys. Amb el seu club, el SV Würzburg 05, va començar a acumular campionats nacionals en 800 metres i 1.500 metres. Les distàncies llargues eren el seu fort, i el 2002 va significar la seva irrupció a nivell mundial en aigües obertes. Primer amb la plata en els 5 quilòmetres als Europeus de Berlín, i un parell de mesos més tard amb el bronze al Campionat del Món disputat a Egipte en la mateixa disciplina.
L’èxit de Lurz no es podria explicar sense fer menció a la genètica. El seu pare va ser mànager de l’Associació Alemanya de Natació. Però segurament, bona part de la culpa de la seva eclosió la té el seu germà gran. Veure fotos de Thomas Lurz al costat del seu germà Stefan ocupant podis de competicions infantils es va convertir en un costum familiar. El destí els va donar un paper ben diferent però molt entrellaçat. Stefan Lurz s’ha convertit en l’entrenador i la persona amb més influència sobre la figura de Thomas.
El regnat de Thomas Lurz va començar l’any 2005, en el Mundial de Mont-real. Des de llavors, el nedador bavarès ha acumulat 7 ors de forma ininterrompuda en els Mundials de 5 quilòmetres d’aigües obertes. Un domini que no ha aconseguit fer tan evident en la disciplina dels 10 quilòmetres, l’única que és olímpica. Tot i això, pot presumir d’haver-se penjat 3 ors (2004, 2006 i 2009), 3 plates (2005, 2007 i 2011) i 1 bronze (2008). Gens malament. La gran assignatura pendent de Lurz han estat precisament els Jocs Olímpics. Un bronze a Pequín i una plata a Londres només serveixen per maquillar la decepció de no haver assolit el graó més alt del podi.
Amb 33 anys, Barcelona serà un dels seus últims reptes. Entrena dotze vegades a la setmana i cada dia neda 15 quilòmetres. Curiosament la suma de les dues distàncies en les quals prendrà la sortida. La medalla d’or seria un epíleg brillant per a un nedador que carrega el sobrenom del “panzer”, tot i que segurament ell preferiria el de “kàiser”, com els seus dos ídols: Michael Schummacher i Franz Beckenbauer.
