Manolo González té una oportunitat d’or a l’Espanyol: convertir-se en entrenador de Primera Divisió, si aconsegueix l’ascens i si el club li té confiança. Amb 45 anys i, després d’un periple ampli al futbol modest, agafa un equip històric com el blanc-i-blau. La seva feina al filial perico li ha valgut la possibilitat d’entrenar a Segona. Ara bé, en els més de 20 anys de carrera a les banquetes, Manolo González ha hagut de picar pedra per ser on és.
De la Monta per la porta gran, i a Segona B
Després d’entrenar en el futbol formatiu del CE Sant Gabriel, el Muntanyesa li va donar l’oportunitat d’agafar un primer equip. Era un entreteniment que compaginava amb la feina de conductor d’autobusos, fet que li impedia, entre d’altres, canviar dates de partits. La Monta el va retenir i ell la va acabar classificant per a un play-off d’ascens. Una gran fita per a un club humil. L’eliminació a mans del Formentera no li va impedir marxar per la porta grossa de Nou Barris i fitxar, ara sí, pel Badalona, de Segona B.
Allà va estar-s’hi quatre anys i va descobrir Gerard Moreno i Mariano Díaz. La seva feina va cridar l’atenció de l’Ebre aragonès i va decidir fer el pas. Deixar els autobusos i apostar-ho tot al futbol. Va tornar a Badalona i, ja consagrat a la categoria, va anar a Eivissa per entrenar el Penya Esportiva. El seu caràcter vehement a la banqueta i l’obsessió per la tàctica i la formació de jugadors, van ser cabdals per acabar al filial periquito aquest estiu. Ell tenia molt clar què havia de fer.
