ALBERT BOSCH, aventurer "Des que em quedo sol, estic 48 dies per arribar fins al pol sud, 48 dies absolutament en solitari, vol dir sense veure ningú, sense veure cap cosa, sense veure cap animal i sense veure cap paisatge. Estic afrontant una gran aventura que havíem de fer-la entre dos, l'estic afrontant sol i només havent transcorregut 30 quilòmetres i faltant-me'n 1.120. Dintre de la tenda estàs relativament bé i, a més a més, entretingut perquè sempre tens coses a fer. 24 de desembre, Nit de Nadal, al mig de l'Antàrtida, sota hi tinc dos quilòmetres de gel. Si no cagues turró, et donaré un cop de bastó, un, dos, tres. No sé si deu haver funcionat aquí, però bé. Home, turró! Qualsevol cosa d'aquestes pot ser extrema, fins al punt de fer-t'ho passar molt malament o fins al punt de suposar un risc fins i tot vital. Hi ha risc, hi ha por, hi ha enyorança, estàs sol, la força mental és molt important. Primer canviant el concepte i no pensant que sobrevius sinó que vius una aventura immensa, perquè és molt important, perquè si només estàs fent això pensant que s'acabi, que s'acabi, que s'acabi... és un rotllo, t'avorreixes, no té sentit, no ho gaudeixes. Llavors, el difícil és cada dia veure que és un moment apassionant. Després, a l'estiu, em poso de termini fins a l'estiu per decidir si converteixo en projecte la idea que tinc d'anar al pol nord."
