Si fem un símil futbolístic d'aquest primer debat, les estratègies dels entrenadors-candidats estan molt clares. Marc Ingla ha sortit a l'atac pressionant de forma molt evident sobretot Sandro Rosell, a qui veu com a gran rival. MARC INGLA, candidat a la presidència del FC Barcelona "Jo crec, Sandro, que el teu model és rupturista. T'ho carregaràs tot. Et carregaràs el Txiki, el Johan, tens tots els tècnics preparats, els teus tècnics, els teus amics, per entrar a la Masia. Explica-ho tot, no tinguis por de dir la veritat, explica-ho tot." Precisament, Rosell s'ha defensat com ha pogut, al més pur estil Mourinho, buscant accions al contraatac amb la ironia com a arma com en el cas del projecte Foster. SANDRO ROSELL, candidat a la presidència del FC Barcelona "I els felicita que hagin reconsiderat aquella decisió que van prendre que ara s'estan adonant que era dolenta pel club, la qual cosa és fantàstic i, perquè, com diu el refrany, és de sabis rectificar i vostès són sabis". Jaume Ferrer s'ho ha mirat des de la grada, poc participatiu, perquè això el beneficia. El candidat continuista del model de club de Joan Laporta, esperava alguna pilota refusada o de rebot per tenir una oportunitat clara de gol. JAUME FERRER, candidat a la presidència del FC Barcelona "Durant totes les dificultats L'últim candidat és el suplent que vol sorprendre. Agustí Benedito ha aprofitat per donar-se a conèixer i ha fet alguna jugada perquè els tècnics, en aquest cas els socis, es fixin en ell i el seu projecte. AGUSTÍ BENEDITO, candidat a la presidència del FC Barcelona De totes maneres, els quatre candidats opten per un estil de joc similar. Les divergències més notables: les continuïtats de Txiki i Oliver, els projectes de desenvolupament de "Masies" i la política de captació de socis.
