La nit de dimecres 30 d’octubre va ser llarga pels aficionats de l‘Europa. 57 anys després, els graciencs passaven de ronda a la Copa del Rei. Ho van fer eliminant tot un Albacete de Segona Divisió A i amb un Nou Sardenya entregat. Una fita que els seguidors de ben segur van celebrar amb bogeria.
La contracrònica del partit de l’Europa contra l’Albacete
De ben segur que els aficionats de l’Europa ja han vist moltes vegades els gols de Neskeens i de Pime (o el doblet de Pime, perquè no queda clar qui va fer el gol), però hi ha moltes coses que potser no van percebre, com la sotaneta d’Adnane, la jugada de Jordi Cano o l’emotiva dedicatòria de Neeskens al seu pare.
El text de la contracrònica
Els focs artificials van il·luminar el cel del Nou Sardenya abans que, dues hores després, ho fes l’equip. A la graderia, els eskapulats tallaven una corona amb un cop de falç mentre Àlex Cano, qui si no, arengava primer els seus companys i després un públic encès des del primer minut. Més encara quan només xiular, De la Casa va veure la vermella per agafar Pime de la samarreta. De res van servir les súpliques dels manxecs. L’Albacete va jugar tot el partit amb 10. Tot seguit, Jordi Cano va inventar-se una jugada màgica que va acabar a la fusta. La punteria va anar a càrrec de Neeskens. El defensa va fer bona la pissarra d’Alberto González i va poder dedicar el gol al seu pare, Johan Neskeens, un mite del futbol. Tocava asserenar el joc i tothom demanava calma, fins i tot un terratrèmol com Jordi Cano. El públic, en canvi, s’encenia amb detalls com la sotana d’Adnane o el retall de Pime. Escoruela va fer un autèntic partidàs en atac, però també en defensa, va evitar l’empat sobre la línia i ho va celebrar com si hagués marcat. Pime rebia i rebia i l’àrbitre li feia una “cobra” per aixecar-lo del terra. Sort de Neeskens. A la segona, Mahicas demanava una mica a la graderia i després li retornava l’esforç picant la mà amb tots els qui li demanaven quan marxava del terreny de joc. L’Albacete va marcar l’empat, però li van anul·lar per un fora de joc dubtós i els jugadors visitants es van endur les mans al cap incrèduls, mentre buscaven l’assistent. Adnane seguia fent-ne de les seves i demostrant que no és Lamine Yamal no és l’únic de Mataró que va sobrat de qualitat. El segon va ser obra de Pime com un autèntic caça gols i va treure a passejar el fusell per a joia dels seguidors. El gol de Morci després d’una errada no va ser suficient per a l’Albacete i l’alegria es va desfermar amb el xiulet final. 57 anys després, l’Europa passava de ronda a la Copa i això s’havia d’immortalitzar. Entre la canalla encara queden dels analògics. Aquells que van amb llibreta per caçar autògrafs, però la gran majoria són d’aquests. Els que busquen selfies amb els seus herois i Àlex Cano, és des de dimecres, al fons de pantalla de desenes de joves seguidors. Una nit màgica que volen repetir al desembre.
