La nit de dimecres 30 d’octubre va ser llarga per als aficionats del Sant Andreu. Els quadribarrats van aconseguir passar de ronda de la Copa del Rei eliminant un equip de Segona Divisió A. Ara esperen un Primera Divisió a principis de desembre.
Una contracrònica centrada en Toni Paredes
Toni Paredes, autor del segon gol quadribarrat contra el Mirandés, és el protagonista de la nostra contracrònica. Una excusa perfecta per veure un munt d’imatges inèdites que encara que no s’han vist a cap televisió.
El text de la contracrònica
“Hola. Em dic Toni Paredes, encara que també em coneixen com el Tauró del Maresme. I et vull explicar per què vaig acabar així el partit de Copa del Rei contra el Mirandés. Han passat més de 48 hores, però encara tinc el bessó al cul. Havia de ser una gran nit i el temple no ens va fallar. Però jo tampoc, eh? Vaig treballar com ningú. Vaig anar a totes les pilotes i si calia jugar-me el cap, me’l jugava. Amb la pilota als peus, vaig participar en l’1 a 0. Un autèntic golarro de l’equip. És cert que al penal de Pele no volia ni mirar. Aquí em podeu veure renegant una mica. El Mirandés ens va empatar i ens va collar una mica, però Nil es va encarregar de frustrar-los. Mentrestant, jo em desesperava demanant-li a Casti que em busqués. La segona havia de ser meva i em vaig cordar bé les botes abans de començar. Si s’havia de baixar al fang, hi baixava. I si havia de rebre, doncs rebia. Cap problema. No sé si ja us he dit que havia de ser la meva nit i em vaig motivar. Què, si entra aquesta? Estava amb la fletxa vermella i ho havia d’aprofitar. L’esforç no es negocia i vaig anar una vegada i una altra a la pressió. Estava ‘tieso’, però, ai, amics, vaig tenir el meu moment. Aquest d’aquí. Si bades amb mi davant estàs venut. Barraca i bufet lliure de pólvora per al públic. Encara em van quedar forces per aixecar un contrari del terra, però el meu cos va dir ‘fins aquí’. Per sort els meus companys van fer un gran partit. Com Albertito, que ha recuperat l’estat de forma i es va passar el partit deixant detalls de qualitat. Que si una passada d’esperó, que si ara passo per sobre de la pilota, que si torno a tocar-la amb l’esperó… de vegades em pregunto si sap passar-la amb l’interior. Sí que és veritat que em va fer posar les mans al cap quan no li van evitar el gol, però no es pot ser perfecte… A la banda esquerra hi tenim un altre animal, Lucas Viña. A la banda de tant en tant, perquè si cal, t’apareix com a davanter centre per definir com si fos Samuel Eto’o i fer l’1 a 0. El seu hàbitat natural hauria de ser la banda. Tota la banda. Amunt i avall, amunt i avall… És igual que l’agafin. No té aturador i quan aquest d’aquí tan tranquil es descuida, torna a jugar de davanter centre per intentar fer el doblet. Per sort tot va acabar bé. Tan bé que ja ni me’n recordava del bessó i vaig acabar saltant i celebrant amb l’afició que hem tornat a fer història.”
