El Barça no va tenir cap problema per superar el Dinamo d'Astrakhan de 33 gols a 26 i aconseguir l'únic títol que encara li faltava a la secció, la Copa EHF. Valero Rivera va preparar el partit amb el rigor que mereixia tot i els 12 gols de diferència que tenien de l'anada. Del 3 a 0 inicial es va passar a un empat a tres que només va ser un miratge. La igualtat es va mantenir tan sols fins als 10 minuts. Però aquest Barça no sap què significa la paraula relaxació tot i haver-hi motius, els de Valero volen demostrar en cada enfrontament la seva superioritat. A més de divertir-se dins del terreny de joc i fer gaudir el Palau. Els blaugrana van deixar-se anar al final del matx ja que tot i gaudir d'un màxim avantatge d'11 gols, el resultat final va ser de 33 a 26, un partit que dóna moral de cara al decisiu enfrontament de Lliga de dimecres contra l'Ademar de Lleó.
El Barça venia de guanyar cinc copes d’Europa seguides quan, de sobte i arran de la gran competitivitat que presentaven els adversaris, el Barcelona de Valero Rivera es va veure jugant la segona competició continental en importància. La plantilla en la qual hi havia, entre d’altres, Barrufet, Ohlander, Masip, Xepkin, Ortega, Skrbic, O’Callaghan, Nagy, Valero júnior, Aguirrezabalaga, Hagen, Franzen, Solberg i un joveníssim Víctor Tomás, va superar a la final el Dinamo Astrakhan rus. En l’anada els blaugrana havien guanyat de 12 gols de diferència i no hi va haver sorpresa.
Rememorem la notícia tal com la vam emetre els Serveis Informatius de BTV l’any 2003. Per cert, el president del club en aquell moment era Enric Reyna.
