Les escaladores barcelonines han fet pinya per donar veu a la situació denigrant de les dones a l’Iran. És el crit d’alerta de la Carolina Godoy, la Lydia Forest i la Marisol Monterrubio, juntament amb el de les seves companyes del rocòdrom 9A del Poblenou. És una acció senzilla, com bé diuen elles, però que neix amb una voluntat més profunda, la de remoure les consciències de la gent d’arreu del món i en especial de la comunitat escaladora femenina. Una iniciativa que ve refermada pels greus esdeveniments dels darrers mesos en aquest país de l’Orient Mitjà, en què ciutadans innocents pateixen els embats d’un règim del tot autoritari.
Una iniciativa solidària amb el poble i les dones iranianes
Des de l’Iran ens ha arribat el patiment de tot un poble, indignat amb els seus governants, i que ha esclatat en protestes per la mort d’una jove iraniana de 22 anys, Mahsa Amini. Amini va ser detinguda el 13 de setembre a mans de la policia de la moral i colpejada violentament fins a morir a l’hospital, pel simple fet de portar un hijab no normatiu. Els ecos d’aquest fet tràgic també han arribat a casa nostra, i és que tothom pot fer-hi alguna cosa.
La Carolina, la Lydia i la Marisol tenen en comú que practiquen l’escalada esportiva, i han volgut canalitzar aquesta protesta a través de l’esport. La Carolina treballa com a relacions públiques especialitzada en l’Orient Mitjà, i va trobar la inspiració en l’alpinista professional i activista iraniana Nasim Eshqui, amb la que té contacte. La Nasim és la protagonista del documental ‘Climbing Iran’, una peça que vol donar a conèixer el país, però que també busca una profunda reflexió sobre la qüestió.
La Nasim ha estat una inspiració, i en el seu cas, les escaladores barcelonines s’ha unit en un clam solidari, amb les mans impregnades de magnèsia, per denunciar la terrible problemàtica. El vídeo resultant ja s’ha publicat a les xarxes socials i vol engrescar altres persones perquè també se sumin a la causa.
Altres esportistes iranians també han aixecat la veu
Són moltes les veus d’esportistes professionals iranianes que s’han manifestat pel dret a ser lliures, i que, pel simple fet de fer-ho, poden patir greus represàlies per part del seu país, incloses penes de presó.
La imatge de l’escaladora esportiva Elnaz Rekabi, competint a Seül sense el mocador, ha donat la volta al món. També la foto d’un equip juvenil de bàsquet apareixent sense el hijab, o la selecció masculina de futbol de l’Iran, que no va cantar l’himne del seu país en el partit inaugural davant Anglaterra en el Mundial de Qatar. Exemples que demostren que alguna cosa està canviant entre els iranians i per extensió a les consciències de la gent.
Esperem que la iniciativa de la Carolina, la Lydia i la Marisol pugui significar un pas més cap a aquest canvi de paradigma, un pas més cap a la llibertat i la recuperació dels drets humans a l’Iran.
