Emilio Llamas va arribar al Muntanyesa l’any 2000. El canvi de mil·lenni va portar aires nous al club de Nou Barris i seria l’inici d’una etapa gloriosa per a l’equip del barri de la Prosperitat. Després d’un període convuls i una junta gestora, la il·lusió de Llamas era fer gran “la seva Monta”. Des del bar del costat del Municipal de Nou Barris, de qui Llamas n’és el propietari i que es va convertir en la seu social, es va anar gestant a poc a poc un projecte que va començar amb l’ascens l’any 2004 de Preferent a Primera Catalana i que va culminar l’any 2010 amb l’ascens de l’equip a la Tercera Divisió, per primera vegada a la seva història.
L’èxit no es va aturar i a la temporada següent l’equip va quedar segon classificat de la Tercera Divisió i va jugar el play-off d’ascens a Segona Divisió B, on va arribar a la final. La Monta, un equip de barri, va estar a un pas de pujar a una categoria semiprofessional, però va caure contra el Sestao. La temporada 2013-14, el Muntanyesa va tornar a disputar el play-off d’ascens a Segona B, però va caure a la segona ronda contra el Formentera.
No tot han estat encerts. La temporada 2016-17 no va anar bé i el Muntanyesa va baixar de categoria amb els descensos compensats. Primer descens des de l’any 1998 i primer d’un president que no va deixar el timó per tornar l’equip a Tercera. Un fet que va arribar la temporada passada, malgrat que en aquesta, l’equip tornarà a Primera Catalana.
L’èxit de Llamas no ha estat només esportiu. Socialment el Muntanyesa ha aconseguit ser un referent al barri i a tot Barcelona. Paral·lelament, sota el seu mandat, el club ha crescut amb una afició que també ha esdevingut referent allà on ha anat. Un líder d’un èxit col·lectiu. Un president entranyable que s’ha rodejat de bons professionals i que forma part d’aquest ADN de la Monta, un equip singular, únic i sobretot tan autèntic com el seu president, que en lloc de veure els partits a tribuna, sempre ha preferit fer-ho a peu dret, darrere la porteria.
