La quota mensual i la gratuÏtat en la inscripció són més que mai els principals motius per escollir un gimnàs. A l'esportiu Claror la crisi s'ha notat amb l'increment de morosos i algunes baixes. A canvi ha augmentat el nombre d'usuaris que marxen dels centres privats cap als públics. GABRIEL DOMINGO, director general de la Fundació Claror "La crisi quasi no afecta. La gent no renuncia a l'esport. El que passa és que hi ha usuaris que es passen d'un gimnàs privat al públic perquè aquí hi ha el mateix. A més hi ha gent desocupada, aturats, que vénen més." Els abonaments als centres públics costen entre els 30 i els 45 euros, i donen accés a totes les activitats i espais de les instal·lacions. El concepte del baix cost ha arribat als centres esportius. Fa només dos mesos que va obrir el primer gimnàs d'aquest tipus a la ciutat. El centre té 1.000 metres quadrats. Aquí es practica l'esport només amb màquines. Ni piscines, ni banyeres d'hidromassatge, ni tampoc classes amb professor. En canvi, dutxar-se té un preu. Costa 20 cèntims. La filosofia de l'empresa passa per no malgastar l'aigua.
