El Barça suma tres victòries en tres partits després de superar el Rayo Vallecano per 1 a 2 a domicili. El partit va deixar com a estrella destacada Dani Olmo, que va entrar a la segona part i va canviar la dinàmica del partit fent el gol decisiu i aportant coratge als seus companys. La nota negativa va ser la lesió de Marc Bernal, que podria haver-se trencat el lligament creuat del genoll esquerre i es podria perdre el que queda de temporada.
El retorn més esperat
(EFE) El debut somiat, el millor retrobament amb la que va ser la seva samarreta i amb l’escut amb el qual volia triomfar. Dani Olmo torna al Barça sent un referent. Així ho va demostrar a l’estadi de Vallecas, on va sortir al rescat d’un equip desconegut en el primer acte i exuberant en el segon per estendre una arrencada immaculada quant a resultats. Els primers passos ferms en números d’un nou projecte.
Tres temporades sense guanyar a Vallecas no eren fruit de la casualitat i la nit es presentava igual d’incòmoda que les últimes per al Barça. L’ambient sempre és especial a Vallecas, amb l’orgull de la graderia respirant-se en l’ambient, on es palpa la il·lusió per l’última adquisició, el colombià James Rodríguez. A la llotja encara el colombià. A la banqueta Dani Olmo, que va tenir davant seu l’oportunitat de convertir-se en salvador el dia de la seva esperada estrena.
El Rayo s’avança
El càstig a un mal replegament, amb la banda lliure per a De Frutos i l’arribada des de darrere d’Unai López amb potència i precisió en el toc. Impossible per a Ter Stegen. La història de Mestalla es repetia per al Barça, altre cop per darrere en el marcador lluny de casa. És quan la dimensió de Lamine Yamal es fa palesa. Al costat de Raphinha, en accions individuals d’alta qualitat, van buscar un canvi de rumb.
No n’hi havia hagut prou amb un cop de cap tou d’Íñigo Martínez ni un xut centrat de Yamal, de qui els rivals ja coneixen la retallada elèctrica cap a dins, però són incapaços de frenar-la. Els primers indicis de la reacció des de l’àmbit l’individual van passar a ser del col·lectiu en la represa.
Segona meitat de remuntada
L’entrada en escena de Dani Olmo va ser clau. Va revolucionar al Barcelona traient tot el seu futbol amb la ràbia continguda d’haver-se vist fora dos partits per temes extraesportius. Als 20 segons va demanar penal, al terra de l’àrea rival. Omnipresent, va connectar amb Lamine i va llançar parets a Pedri. Es coneixen bé de la selecció. No necessita un període d’adaptació.
El Rayo va fer un pas enrere. Per por primer, per esgotament després. I el que va passar va ser un conte del qual qualsevol dels presents a l’estadi sabia el final. Es va intuir ja des d’un llançament de falta de Raphinha i una rematada creuada de Lewandowski. Els de Flick havien passat de no trobar la manera de crear perill a provocar-lo cada minut.
Sobrat de confiança, Olmo estavellava al travesser una canonada llunyana amb un gran xut. El Rayo no trobava respostes, se li acabaven les forces i els seus jugadors començaven a caure en la batalla. El Barça guanyava confiança, se sentia superior i ja res li posaria fre. A l’hora de partit, Pedri comandava un atac, s’associava amb Raphinha i tenia temps per controlar la pilota abans de pensar on col·locaria la de l’empat.
Restava mitja hora d’embranzida blaugrana. Lewandowski estenia la seva ratxa golejadora, però des del VAR li anul·laven el gol per falta prèvia de Koundé en una trepitjada a Chavarría, i la glòria estava reservada per a Dani Olmo, que als 82 minuts, amb un xut amb l’esquerra després d’una jugada de Yamal, va premiar la convicció del Barça.
Lesió de Bernal
El Barça es replegava per mantenir el resultat, però el pitjor encara havia d’arribar. Dos minuts abans d’acabar el partit, Marc Bernal, que amb 17 anys havia donat un altre recital, es trencava el genoll. El club li farà proves per saber l’abast de la lesió, però tot apunta que té el lligament encreuat anterior trencat, i això és un cop dur per a ell, que es perdrà molts mesos de competició, i per a Flick, que havia trobat la tecla al mig centre de l’equip.
