Berta Garcia és una de les nedadores catalanes que participaran als Jocs Paralímpics de París d’enguany. Amb només 18 anys ha complert un dels seus somnis després d’aconseguir la marca mínima, i serà una de les representats a París. Els Jocs començaran aquest dimecres, 28 d’agost, i s’allargaran fins al 8 de setembre. L’estrena de la Berta serà el 2 de setembre.
L’objectiu que té als Jocs
Després de molts anys de treball, i encara sense acabar-s’ho de creure, serà una de les esportistes catalanes que serà a París. Tot i ser el seus primers Jocs, té clar com els afronta: “Amb moltes ganes, i amb la il·lusió de descobrir que són uns Jocs i de viure’ls en primera persona“. La Berta competirà en tres proves: els 100 metres braça, els 50 metres papallona i els 200 metres estils, tot i que té devoció per la primera de les tres. De fet, va ser en els 100 metres braça on van aconseguir la marca mínima per classificar-se.
Conscient que aconseguir la medalla és complicat, ja que és la més jove de la prova, la Berta continuarà treballant fins a la seva estrena, el proper 2 de setembre, per aconseguir un altre somni, disputar la final dels Jocs Olímpics.
Els inicis de la Berta a la competició
El seu primer contacte amb una piscina va ser per recomanació mèdica. No li agradava nadar, i ni tan sols volia sentir la paraula competició. Amb sis anys es va iniciar amb els cursets, i a poc a poc la van anar convencent fins a fer la primera aparició en un campionat d’Espanya escolar amb 11 anys. Allà va descobrir una passió, i durant set anys ja res l’ha aturada.
Per ella, la natació és “el moment que surto de la cadira i em sento còmoda. M’ha permès viatjar i conèixer gent d’altres països i comunitats”. Ara, molts dels somnis van de la mà amb aquest esport, com aconseguir una medalla en uns Jocs Paralímpics o classificar-se per als que es disputaran Los Angeles el 2028.
La importància de tenir referents
En un esport com la natació és vital tenir referents en què et puguis emmirallar. La Berta Garcia s’inspira amb Teresa Perales, la nedadora espanyola amb més medalles paralímpiques, amb un total de 22. Però fora l’aigua també es important tenir-ne. El seu pare i el seu entrenador són dues figures que han estat clau per arribar on és ara “m’han acompanyat tot el camí i m’han ajudat molt per arribar on soc ara”.
Després de seguir durant molts anys els Jocs Paralímpics a través de la televisió, tal com ens ha confessat, ha arribat el seu moment de viure’ls.
