El fitxatge d’Adama Traoré pel FC Barcelona es farà realitat gràcies a la bona sintonia dels dirigents del club blaugrana i el Wolverhampton. En aquesta operació destaquen, sobretot, tres noms: Joan Laporta, president del Barça; Jorge Mendes, representant d’Adama Traoré, i Mateu Alemany, director de futbol dels culers. L’amistat de Laporta amb Mendes ha estat clau perquè el club anglès accepti la cessió d’Adama Traoré. La relació ve de molt lluny: Laporta i Mendes van establir els primers contactes l’any 2003 amb els fitxatges de Rafa Márquez i Ricardo Quaresma. Ara, cal afegir-hi la bona sintonia del representant de jugadors portuguès amb Mateu Alemany, ja que tots dos van treballar en nombroses operacions quan Alemany era al València i Mendes, ínitim del propietari Peter Lim, va col·locar molts jugadors a l’equip valencianista. No cal oblidar tampoc que Jorge Mendes és el representant d’Ansu Fati, que ha renovat fa ben poc amb el Barça. A més a més, Mendes ja va ser clau per a la venda de Semedo als Wolves. La clau de la tornada al Camp Nou d’Adama Traoré és Jorge Mendes… i Francisco Trincao.
Laporta-Mendes, Trincao-Adama
Jorge Mendes també és el representant de Francisco Trincao, jugador del Barça cedit als Wolves. Xavi Hernández no preveu que l’extrem portuguès torni, per tant, el club blaugrana està interessat en què els Wolves n’executin l’opció de compra per 30 milions d’euros. Mentrestant, Mateu Alemany ha ideat una fórmula per poder encaixar el sou d’Adama Traoré en el complicadíssim límit salarial blaugrana. Recapitulem. L’arribada al Barça d’Adama Traoré portarà inclosa una opció de compra d’uns 35 milions d’euros, i Trincao pot ser propietat dels Wolves per 30 milions. Els dos clubs sembla que estan negociant aquestes condicions perquè la fitxa de Traoré pugui descomptar-se de la quantitat que el Wolverhampton ha de pagar al Barça per fitxar definitivament Trincao. Després de la renovació d’Umtiti per repartir el seu salari en més anys, ara serà el torn d’una altra operació trencaclosques que respon més a criteris econòmics que no pas esportius.
