L’arbre de Judes (“Cercis siliquastrum”), conegut també com a arbre de l’amor o de Judea, és nadiu de la regió mediterrània oriental i del sud-oest del continent asiàtic.

El seu port més aviat modest -difícilment supera els 10 o 12 metres d’alçària- i l’absència d’un fullatge gaire dens, fan que passi força desapercebut bona part de l’any, al contrari del que passa aquests dies, que es troba en el seu moment àlgid a causa de la floració.

Les flors, petites i d’un color rosa púrpura intens, ressalten per la seva densitat i posen una nota de color enmig de l’entramat urbà.  Les fulles, de mida mitjana, destaquen per la forma de cor i donen nom a l’arbre. El fruit és una mena de llegum  d’uns 10 cm de longitud que conté les llavors. Aquests fruits solen romandre damunt de l’arbre bona part de l’hivern, en alguns casos fins que surten les flors.

Es creu que el nom “arbre de Judes” ve d’un mite que diu que aquest podia ser l’arbre del qual es va penjar Judes Iscariot després de trair Jesucrist. També es diu que aquest nom podria provenir de la degradació d’“arbre de Judea”, que fa referència al seu origen geogràfic.

Aquests dies l’arbre de l’amor comença a florir a Barcelona, alguns exemplars es troben ja en plena floració, malgrat que d’altres hauran d’esperar encara uns dies més. Habitualment el seu millor moment se sol esdevenir a finals de març.

Aquest matí el  repte d”El matí de Barcelona’, a betevé 91.0 fm,  ha estat el de trobar exemplars florits. N’hem localitzat tres ben esplendorosos a la plaça del Doctor Letamendi, visibles a banda i banda del carrer d’Aragó.

Aquesta espècie és força habitual als carrers de Barcelona, on normalment  es troba de forma dispersa. N’hi ha, per exemple, entre el carrer de València i Enric Granados, en alguns xamfrans de l’Eixample, a la plaça d’en Joanic, al passatge de Tassó o al carrer del Panorama, entre d’altres.

A continuació podeu recuperar les imatges emeses en directe a través del twitter de @btveltemps:

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a