La Maria Cañellas agraeix la tasca pedagògica que fan els metges: “tinc una superoncòloga que em fa dibuixos i tot, perquè jo li demano informació. Però hi ha altres persones que necessiten confiar en el metge i no saber gaire d’entrada”.
Ella va buscar gent a qui li hagués passat el mateix i una amiga la va adreçar a un institut de medicina integrativa: “tenia clar que volia fer el que em diguessin al Vall d’Hebron, però a més a més volia fer altres coses per trobar-me bé. No per substituir la químio ni la ràdio ni el que em toqués fer, però sí per saber que jo també hi estava posant de part meva“, explica.
I així, amb el vistiplau de l’oncòloga, va provar la fitoteràpia, que consisteix a prendre preparats d’herbes i bolets. També va millorar l’alimentació i va fer exercici: “Em van dir que caminés cada dia per no perdre musculatura. Perquè et quedes col·lapsat, baix d’energia i l’últim que vols és aixecar-te del sofà, però en realitat et trobes millor”.
Ara, amb la perspectiva que li donen els mesos, assegura que ho tornaria a fer tot igual, però amb més calma: “Vaig ser massa estricta i aquesta pressió tampoc no va bé. El més important és saber què ens va bé a nosaltres. Alguns t’aconsellaran que et facis una banyera de sal al dia; d’altres, menjar bolets, algues… Però si t’horroritza i t’has d’amargar la vida, no funciona. Si tu saps que ets feliç mirant sèries de riure, doncs afarta-te’n”, conclou.
Escolta la conversa sencera aquí:
