La pesca és cada vegada un ofici més minoritari a Barcelona. L’any 2004, la ciutat tenia 68 embarcacions censades al port de la ciutat i actualment en té 22. Seguint amb la comparativa, també hi ha una davallada en els llocs de feina: s’ha passat d’aproximadament 450 treballadors —englobant les diferents tasques dins el sector— fins als 150 actuals. Al betevé directe hem tractat la manca de relleu generacional i el futur del gremi amb el doctor en història medieval Marcel Pujol i dues generacions de pescadors: el patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, José Manuel Juárez, i el patró i armador Gerard Benavides.
Consumir producte local per garantir el futur del gremi
Marcel Pujol assegura que, tal com indiquen les dades sobre el món de la pesca, “hi ha una tendència a la baixa”. Això, segons l’historiador, s’atribueix a factors com l’arribada de peix de fora (de llocs tan llunyans com el Pacífic i l’Atlàntic), a la manca de coneixement sobre l’espècie i també a la percepció que és un menjar car. A més, es tradueix en falta de personal, especialment jove, que es vulgui dedicar a la pesca. Gerard Benavides, un pescador de 5a generació, ho ha lamentat: “Veure que ets l’únic jove del lloc xoca, perquè si no hi ha joventut, saps que alguna cosa passa“.
Benavides ha destacat que el seu gremi depèn totalment dels preus del mercat. “Està demostrat que si tenim bons preus, el jornal el tenim segur”, ha afegit. En aquesta línia, José Manuel Juárez ha reivindicat que “les administracions han d’apostar per l’alimentació local per millorar la situació dels pescadors”. Per la seva banda, ha remarcat: “Els pescadors intentarem treballar amb noves infraestructures i amb un nou enfocament per atreure el relleu generacional. Hem de reivindicar que els joves poden viure en condicions dedicant-se a la pesca“.
Polítiques dures envers la pesca
“Ser pescador en una ciutat com Barcelona és molt difícil perquè mai s’ha tingut en compte que la pesca és una economia social i necessària“, ha confessat Juárez. A més d’aquest oblit que s’ha perllongat durant anys per part de les administracions, Benavides ha explicat que la burocràcia i les polítiques europees actuals són molt fortes i “no sempre són en benefici del pescador”. A més, també han notat la pujada del preu del gasoil i la reducció del consum de peix per part de la població.
El pes de la religió en el consum de peix
Pujol ha argumentat que “abans es consumia molt més peix perquè no podies triar, era una obligació religiosa“. Sumant la quaresma, cada divendres de la setmana i altres festivitats religioses, eren 162 dies l’any en què no estava permès menjar carn. “Amb els pescadors que hi havia a Barcelona no era suficient per abastir la ciutat”, ha dit.
La Copa Amèrica: menys maldecaps dels que esperaven
Durant la celebració de la Copa Amèrica de vela, algunes embarcacions dels pescadors de Barcelona van aturar l’activitat. Van considerar que era un bon moment per fer una aturada biològica i regenerar algunes espècies marines. Com que també hi va haver vaixells que van continuar amb la pesca, les negociacions amb el Port van ser clau per garantir la convivència entre la regata i el comerç. Juárez, recordant les pèrdues que van causar els Jocs Olímpics, ha destacat que ha anat millor del que pensaven: “Teníem molta por, però no hem notat un fort impacte per a la gent que arribava i tampoc ens hem sentit desplaçats del mar”, ha detallat.
