(ACN) Les places d’hotel de cinc estrelles i de gran luxe han augmentat més d’un 50 % en l’última dècada a Barcelona, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Mentre que el 2012 hi havia més de 8.600 llits, el 2022 s’enfilaven fins a superar els 13.200. I la xifra ha continuat pujant, segons el Gremi d’Hotels de Barcelona, que fa una valoració “extraordinària” de l’evolució. A més, els hotels d’alta gamma han cridat l’interès dels inversors i cada vegada són més els que es fixen en el mercat hoteler de luxe a l’hora d’abocar-hi els seus diners. Ara bé, en ple debat sobre la massificació turística també hi ha experts que alerten dels impactes de l’elitització i apunten que pot fer “encara més vulnerable” la capital catalana.
L’augment dels llits d’alta gamma és molt més accentuat respecte dels d’un rang inferior. Les places hoteleres de quatre estrelles, per exemple, han crescut un 18 % en el mateix període: han passat de 26.420 el 2012 a 31.286 el 2022. En conjunt, el nombre total de places d’hotel ha pujat un 26 % en l’última dècada a la capital catalana.
Gairebé dues de cada deu places són d’hotels de cinc estrelles o de luxe
La ciutat de Barcelona disposa de 445 hotels, que suposen 78.083 places, segons les dades més recents del consorci Turisme de Barcelona del juliol. Fins a 6.717 llits són de gran luxe (8,6 %) i 6.579 de cinc estrelles (8,4 %). En total, les places d’alta gamma representen un 17 % del total, és a dir, gairebé dues de cada deu. Malgrat que es tracta d’una minoria, ressalta que el total de places orientades a visitants d’alt poder adquisitiu ha crescut amb força en els últims anys, més del que ho han fet la resta.
Les dades de Turisme de Barcelona estan més actualitzades que les de l’Idescat, però cal dir que a l’hora de fer comparatives amb anys anteriors, ambdós coincideixen a oferir xifres molt semblants. Segons l’Institut d’Estadística de la Generalitat, el 2012 hi havia 335 hotels, que suposaven 59.831 places a la capital catalana, de les quals 5.699 eren de gran luxe i 2.950 de cinc estrelles (14,5 % en conjunt).
L’evolució com a símptoma de la “millora” dels visitants
El Gremi d’Hotels de Barcelona celebra l’evolució de les xifres. “La valoració és extraordinària i molt positiva. Això va en paral·lel al que estem pregonant i al nostre projecte de futur, que és el grau de millora del tipus de visitant que tenim“, apunta el seu president, Jordi Clos, en declaracions a l’ACN. “És un exponent claríssim que estem anant pel camí que volem anar”, agrega.
Diversos experts asseguren que la tendència a l’alça del nombre d’habitacions de luxe és “força generalitzada” en les grans ciutats de l’arc mediterrani, però afegeixen que, tot i això, Barcelona té un “bon marge” per créixer perquè encara es troba lluny del percentatge de places d’alta gamma que tenen capitals europees com París, Londres o Roma.
En aquesta línia, Francesc Rufas, professor de Màrqueting Internacional de l’escola de negocis EAE, apunta que l’ocupació dels hotels d’alta gamma supera la de la resta d’establiments i se situa, de mitjana, en el 80 %. A més, ressalta que fa vint anys a Barcelona tan sols hi havia un hotel de gran luxe, mentre que ara ja n’hi ha més d’una vintena.
Per la seva banda, Pablo Díaz, professor de la UOC expert en turisme, assenyala que esdeveniments com la Copa Amèrica de vela o el Mobile World Congress contribueixen a la tendència a l’alça i indica que aquest tipus de places tenen un caràcter “menys estacional” que la resta.
Els inversors es fixen en els hotels de luxe
En aquest context i en ple debat sobre la massificació turística, la inversió en hotels de luxe agafa volada a la capital catalana. L’estudi més recent de la consultora immobiliària CBRE apunta que durant el primer semestre de l’any es va enfilar fins als gairebé 100 milions d’euros, el 36 % de la inversió total, per sobre de la mitjana del conjunt de l’estat (30 %).
Entre les operacions, la consultora destaca la compra per part d’Atom dels hotels de gran luxe Miramar (75 habitacions) i La Florida (70 habitacions). També ressalta la venda d’Ocean Drive Barcelona (98 habitacions).
Cal recordar que a Barcelona l’oferta hotelera està regulada i limitada. Els dos experts consultats per l’ACN asseguren que això és el que ha provocat un interès creixent per part dels inversors, que es fixen en hotels de menys rang amb l’objectiu de fer-los pujar de categoria i, alhora, incrementar-ne els preus. Segons el CBRE, entre gener i juny a la capital catalana s’hi van registrar dotze operacions de compravenda d’hotels, que afectaven més de 1.100 habitacions.
Barcelona pot ser més vulnerable: “No hi ha rics per a tothom”
Ara bé, també hi ha veus que qüestionen aquesta elitització del turisme i assenyalen els múltiples impactes negatius que té. “És cert que aquest tipus de visitants gasten més, però això no es tradueix en una redistribució dels beneficis“, apunta Carla Izcara, investigadora del col·lectiu Alba Sud. “Els treballadors dels hotels no cobren més perquè els seus hostes paguin més”, exemplifica. Alba Sud és un centre de recerca que estudia el turisme des d’una perspectiva crítica.
La investigadora remarca que aquest tipus de turisme fa un ús “molt més alt” dels recursos naturals com l’aigua. “Els hotels d’alta gamma tenen piscines, jacuzzis i banyeres, i també renten molt més. O en el cas del combustible, són gent que sovint va amb jets privats o que es trasllada amb classe business, que genera més contaminació”, assenyala. Un client d’un hotel de gran luxe o cinc estrelles consumeix 242 litres d’aigua al dia, segons un estudi del Gremi d’Hotels de Barcelona publicat al febrer. La xifra contrasta amb els 172 litres per persona i dia que van consumir els barcelonins de mitjana el 2023, segons dades de l’Ajuntament.
“No hi ha rics per a tothom”, apunta Izcara. “Estem competint en una lliga en què hi ha moltes ciutats europees i de la resta del món competint, i no hi ha mercat per a tothom”, afegeix. En aquest sentit, alerta que dependre del turisme d’elit pot provocar que Barcelona sigui “encara més vulnerable dins del sector turístic”.
La investigadora qüestiona que es consideri un èxit que els visitants que arriben siguin de més poder adquisitiu i defensa que el que cal és “replantejar el model”. “Ho vam veure amb la covid i sembla que s’ha oblidat, però dependre del turisme ens fa molt més vulnerables”, recorda. “El primer pas ha de ser la diversificació econòmica i un decreixement turístic que es faci de manera justa. No es pot fer bruscament i que siguin els treballadors del sector turístic, que són gent molt precària, qui ho acabi pagant”, sentencia.
Segons les dades més recents de l’Observatori del Turisme de Barcelona publicades al juny, el 2022 el sector turístic va donar feina a 298.398 persones en tota la demarcació, un 11,3 % del total. D’aquestes, gairebé la meitat tenien un salari inferior als 1.000 euros mensuals bruts, una proporció superior a la de la resta d’activitats, on la ràtio era una de cada quatre persones. Per gènere, ressalta que un 40 % dels treballadors eren dones i de mitjana rebien sous un 25 % inferiors als dels homes (21.560 euros vs. 28.807 euros).
