El Govern espanyol ha aprovat l’avantprojecte de llei pel dret a l’habitatge i que regula el preu dels lloguers. El text arriba després de prop d’un any de bloqueig per la manca d’acord entre el PSOE i Unides Podem i les crítiques de les entitats prohabitatge. Ara ha de superar tot el tràmit parlamentari, tot i que l’executiu ha avançat que es tramitarà d’urgència al Congrés per aprovar-la abans que acabi l’any.
L’avantprojecte permet declarar zones tensionades o de mercat tensionat —on es podrà limitar el preu del lloguer— aquelles on el preu de l’habitatge hagi pujat considerablement, en concret més de cinc punts per sobre de l’IPC, o que absorbeixi més del 30% dels ingressos de les llars de la zona. Per tot plegat, es preveu incentivar la reducció dels lloguers amb deduccions fiscals als propietaris.
La declaració de zones tensionades, en mans de les autonomies
El text deixa en mans de les autonomies la possibilitat de demanar que es declarin zones tensionades als seus territoris per un període màxim de tres anys. En aquestes zones els grans tenidors, propietaris amb més de 10 habitatges, hauran d’abaixar els lloguers en funció d’un índex que el Govern espanyol haurà d’elaborar en els 18 mesos posteriors a l’entrada en vigor de la norma.
En paral·lel, els petits tenidors hauran de congelar preus i tindran beneficis fiscals si els redueixen. El text planteja una reducció de fins al 90 % de l’IRPF si l’arrendador rebaixa un 5 % el lloguer i deduccions del 70 % si l’habitatge es lloga a joves d’entre 18 i 35 anys. En els contractes nous, també s’haurà de mantenir el preu, però amb excepcions. Si el propietari ha fet reformes substancials o ofereix un contracte per a un període d’almenys 10 anys podrà augmentar el lloguer fins a un 10 %.
A banda, la llei inclou una reserva del 30 % de totes les promocions per a habitatge protegit i defineix un impost per als habitatges buits a través d’un recàrrec de l’impost sobre béns immobles (IBI) que podrà arribar fins al 150 % i que podran aplicar els ajuntaments.