(ACN) La pandèmia ha disparat la demanda de microcrèdits a l’Estat, un producte financer de fàcil accés però amb un tipus d’interès molt més elevat que el crèdit convencional i que acostuma a tenir un període de devolució inferior a un any. Segons l’Informe Europeu de Pagaments de Consumidors de l’any 2020, elaborat per la consultora Intrum, gairebé un de cada tres espanyols –el 31 %– reconeixia que no podia arribar a pagar les factures a final de mes. Davant la falta d’ingressos i la impossibilitat d’acreditar solvència econòmica, moltes famílies s’han vist obligades a recórrer a aquest tipus de producte.
La situació preocupa els experts, que alerten d’una onada de sobreendeutament si la situació es descontrola. Les dades del Banc d’Espanya confirmen aquesta tendència. Entre març i novembre, la demanda de crèdits al consum a curt termini s’ha multiplicat per gairebé 2,5 a l’Estat. I la situació econòmica derivada de la pandèmia n’és la causa directa. “Les persones que demanen microcrèdits són gent afectada per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i acomiadaments, que tenen vora els 45 i 50 anys i a qui els és molt complicat poder trobar una feina nova”, explica la professora i vicedegana d’EAE Business School, Cristina Tomàs.
En la mateixa direcció apunta la presidenta de l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin), Patricia Suárez: “Hem notat un increment de la publicitat d’aquests productes en xarxes socials i televisió, especialment als partits de futbol”, comenta. Per això, també afegeix el públic més jove com a potencials clients. Suárez també sosté que la tendència dels últims mesos anirà a més. “Quan acabin els ERTO i els períodes de carència dels ICO, molta gent es trobarà en una situació econòmica encara més complicada i optarà per a aquest tipus de préstec”, indica.
L’efecte bola de neu
A diferència d’altres préstecs, els microcrèdits sovint van destinats al pagament de factures en comptes d’activitats productives que generen futurs ingressos. “El normal és demanar un préstec per invertir, però ara es demanen per pagar rebuts de l’aigua, la llum i altres necessitats bàsiques; si no generes diners, la situació es va agreujant”, adverteix Cristina Tomàs. En aquest cas, l’experta no només posa el focus en les famílies, sinó també en les conseqüències que pot tenir això per a les empreses que ofereixen microcrèdits. “Si s’atorguen crèdits que no es poden pagar, la salut creditícia de les entitats se’n va en orris”, subratlla.
És aquí quan apareix l’efecte bola de neu, que es produeix quan l’acumulació de deutes fa impossible retornar el préstec inicial. En el cas dels microcrèdits encara és més evident, ja que la facilitat per accedir a aquest tipus de finançament va lligada a uns interessos del deute més elevats. Segons un estudi elaborat per Asufin, per un microcrèdit de 300 euros a retornar en un mes es paguen 96 euros en interessos a l’Estat, de mitjana. Per la presidenta d’Asufin, demanar microcrèdits és una solució a curt termini, tot i que entén que de vegades no hi ha més remei, alerta que els problemes a llarg termini poden ser “molt grans”.
