Barcelona és el primer port de creuers d'Europa i del Mediterrani. Ho acrediten els 2,6 milions de passatgers que hi van arribar per visitar la ciutat l'any passat. Tot i que des de fa tres anys els espanyols eren els creuristes que més trepitjaven el Port, el 2013 s'han vist superats pels nord-americans. En total representen el 17 per cent d'aquest tipus de turistes, és a dir, més 440.000 passatgers. En segon lloc, doncs, queden els espanyols a molt poca distància, seguits dels anglesos i dels italians, i tot i que en menys mesura, els francesos i els alemanys. Els turistes d'altres països europeus, com ara els escandinaus, també s'han fet un lloc en aquest rànquing, però el que pot suposar un autèntic canvi en els propers anys és l'arribada de turistes de llatinoamèrica i l'Extrem Orient, com la Xina i el Japó, que el 2013 ja van representar tots junts un 4 i mig per cent dels visitants, seguits dels creueristes russos. Aquesta diversitat de nacionalitats ha ajudat a que la temporada de creueristes no es concentri només en els mesos de bonança, sinó que les companyies del sector cada vegada més ofereixen rutes que passen per la cituat durant tot l'any. Tot i així ara arriben els mesos més intensos a les terminals de creuers, i al setembre Barcelona acollirà la convenció més important de la Mediterrània, a la vegada que rebrà el vaixell més gran del món, l'Oasis of the Seas.
Un 17% dels passatgers que fan escala a Barcelona són nord-americans, seguit d’un 16,5% de visitants espanyols, un 13,5% provenen del Regne Unit, els italians representen un 11% i els francesos, un 7,5%.
El turisme de creuers atreu noves nacionalitats com és el cas dels visitants llatinoamericans, que ja arriben al 2,5%. Fins i tot els passatgers de l’Extrem Orient han crescut en els darrers anys i representen el 2%. El turisme rus també s’ha incrementat i suposa un 1,5% del total. El de Barcelona és el primer port de creuers d’Europa i el quart port base del món. La gran afluència de creueristes, uns 2,65 milions l’any 2013, contribueix a la desestacionalització de la indústria fora dels mesos de l’estiu. Sobretot passa amb els visitants nord-americans, que viatgen molt fora de la temporada alta.
