La sensació és que no hi ha res a fer. Manuela Martínez recull aquests dies les seves pertinences per dur-les a un guardamobles i preparar-se per ser desnonada de la que ha estat casa seva els darrers 25 anys, un pis del carrer de Rodrigo Caro, del barri de les Roquetes, a Nou Barris.
El cas de la Manuela, però, és diferent. Diferent per enrevessat, diferent per complicat, i diferent de la majoria dels desnonaments que assolen el districte de Nou Barris: ella ha estat víctima d’una estafa que pagarà amb casa seva.
El calvari de la Manuela va començar el 2007, quan va avalar amb el seu pis la hipoteca de la seva neboda. El 2008, en plena crisi econòmica, la neboda va començar a tenir problemes per satisfer el préstec i, davant del temor que l’entitat bancària executés la hipoteca de la neboda —i, de retruc, el pis com a aval—, els problemes van anar arribant a poc a poc i emmascarats com a solucions.
Una estafa ben ideada
Amb la vida de la Manuela es va creuar una aconseguidora, que hi va contactar amb una solució per resoldre els pagaments pendents de la hipoteca de la seva neboda: un prestador. Aquest suposat prestador va contractar-li, aparentment, un préstec de 64.000 euros amb un 24 % d’interès. Aquests diners, concebuts com la solució, no van arribar mai. I a partir d’aquí, va començar la pressió.
La suposada execució hipotecària de la neboda, i del seu pis com a aval, podia ser imminent. En escena va entrar una tercera persona, un testaferro. Aquest home va proposar una segona solució: simular una compravenda del pis de la Manuela per deslligar-la de la propietat. Si en deixava la propietat, no perdria res en cas que s’executés l’aval hipotecari. A la Manuela la van deixar seguir vivint al pis, amb la promesa que, passats uns mesos, les escriptures del pis tornarien al seu nom; però aquest canvi tampoc no va passar mai.
Paral·lelament, aquest testaferro va culminar l’estafa: va demanar una nova hipoteca a una altra entitat financera —que no tenia res a veure amb l’entitat de la hipoteca de la neboda— a l’esquena a la Manuela. El testaferro va avalar el nou préstec amb les escriptures del pis de la Manuela, que acabava d’obtenir de franc. Va cobrar els diners de la hipoteca i va desaparèixer, juntament amb l’aconseguidora i el suposat prestador dels 64.000 euros de la primera solució.
Ara, la nova entitat financera reclama la devolució de la segona hipoteca a una persona que està en parador desconegut. I com que no se li retornen els diners del préstec, ha executat l’aval hipotecari que implica cobrar el deute amb un pis, que no està escripturat a nom de la Manuela i on viu amb el seu marit.
Vies judicials esgotades
Quan la Manuela va descobrir l’entrellat de l’enganyifa, va iniciar un procés judicial per estafa, per la via penal. Passats els anys, aquest procés ha quedat aturat perquè cap dels tres implicats en la trama no ha aparegut ni ha estat localitzat. Això ha fet que l’altre procediment penal —l’execució hipotecària del segon banc contactat pel testaferro— s’hagi desbloquejat i culmini aquest dilluns.
La Manuela té des de fa un temps el suport del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris. Han constatat que la víctima d’aquesta estafa no pot acollir-se a la moratòria antidesnonaments aprovada per l’Estat en temps de pandèmia, perquè no s’acull a cap dels tres supòsits que preveu la norma: no té menors a càrrec, no té una dependència reconeguda i tampoc no és víctima de violència masclista.
El sindicat lamenta que l’única alternativa que se’ls ha posat sobre de la taula sigui que trobi una habitació en un pis compartit. Les vies judicials estan esgotades, i també ho estan les negociacions entre l’Ajuntament i l’entitat bancària que ja és titular del seu pis.
