Diversos col·lectius que formen part del moviment en defensa de l’habitatge a Barcelona han iniciat una campanya contra les polítiques del PSC, a qui acusen de “voler destinar la ciutat a l’enriquiment d’uns pocs” i d’aplicar una “política de repressió” contra les organitzacions que lluiten contra els desnonaments. Fan responsable el partit de Collboni de “posar impediments per entrar als pisos a la Mesa d’Emergència del Consorci d’Habitatge i de l’abandonament i la degradació” que es viu a diversos barris.
En una compareixença davant dels mitjans de comunicació, un dels portaveus del Sindicat d’Habitatge del Raval, ha assegurat que des que governa el PSC “hem notat un canvi” i que hi ha “una tendència en augment en els desnonaments i més repressió”.
Les entitats critiquen que el govern municipal està “invertint en projectes urbanístics per destinar la ciutat al turisme i als grans esdeveniments”. Hi ha una desena de grups i sindicats que s’han adherit a la campanya: el Grup d’Habitatge Tres Turons, el Grup d’Habitatge de Sants. I també ho han fet diversos sindicats: el del Raval, Casc Antic, la Verneda i el Besòs, Vallcarca, Nou Barris, Eixample, Cassoles i Gràcia.
“El major gran tenidor de pisos”
Aquests col·lectius denuncien que l’IMHAB (Institut Municipal d’Habitatge), ha ordenat més d’un desnonament a la setmana des del 2018 i que la tendència “va a l’alça”. Afirmen que es tracta del “major gran tenidor de pisos de la ciutat”, amb 12.000 habitatges de titularitat municipal.
Per tot plegat, exigeixen que s’aturin tots els desnonaments de pisos públics, que s’expropiïn els habitatges buits per poder reallotjar les persones desnonsades i que es rehabilitin els pisos degradats. Denuncien que hi ha persones que fa quatre anys que estan a la llista d’espera i que en canvi “hi ha molts pisos buits”.
L’Ajuntament diu que l’habitatge “és una prioritat”
Per la seva banda, l’Ajuntament ha assegurat “l’habitatge és una de les principals prioritats i que treballen, des del primer dia per fer ampliar l’oferta d’habitatge assequible”. Afegeixen que el consistori “té un parc públic de 11.500 habitatges i actualment en tenim 5.000 de nous en marxa”. També recorden que s’ha acordat amb la Generalitat “aixecar 1.700 nous pisos públics de lloguer en sòl municipal ” i que “som la principal i primera ciutat d’Espanya on s’ha començat a aplicar la regulació de lloguers”.
Des de l’Ajuntament també afirmen que l’Administració “ha de tenir cura del patrimoni públic per tal d’assegurar que es proveeix d’habitatge a qui més ho necessita”. Finalment, diuen que “la xifra de procediments judicials per recuperar habitatges davant d’ocupacions, problemes greus de convivència o mal ús dels habitatges públics es manté estable els darrers anys, amb menys de 30 llançaments executats l’any de mitjana, mentre que el parc públic ha augmentat de manera significativa”.
