Hi ha persones que arriben a la jubilació eufòriques perquè se’ls acaba el fet de treballar, d’altres pensen a dedicar-se a altres coses i n’hi ha que no es jubilen mai —més enllà del tràmit administratiu— perquè els agrada tant el que fan que no conceben la seva vida sense la seva feina. Però com afronten la jubilació les persones creatives? A la tercera temporada de ‘Disruptia’, el professor de neurocreativitat d’EADA Franc Ponti parla de la jubilació a través de l’experiència de persones creatives que es troben en aquesta etapa vital.
Preparar-se per a la jubilació a partir dels 50
El més important d’aquesta etapa és la preparació que hauria de començar a partir dels 50 anys. El drama és no fer-ho, segons explica el psicòleg i escriptor Xavier Guix. Les persones creatives, amb una activitat satisfactòria, poden continuar amb la mateixa activitat però baixant el ritme, i tenint en compte, segons Xavier Guix, que “quan ens jubilem deixem de ser singulars per esdevenir universals. L’important no som nosaltres, sinó la nostra funció”.
Les persones que han basat la seva autoestima en la seva autoeficàcia tenen un problema quan es jubilen”
El drama arriba quan una persona arriba a la jubilació i es troba que no sap què fer perquè sempre ha estat manat, i ara que pot decidir no sap el que li agrada. Segons Guix, “en aquests casos la gent envelleix de cop. I fins i tot es volen morir”.
Escolta el pòdcast, aquí:
