El director artístic del TNC fa amb ‘L’emperadriu del Paral·lel’ un homenatge a un món que sempre ha centrat els seus interessos: el dels gèneres populars del Paral·lel. De fet, el primer espectacle que va dirigir, quan ja era al capdavant de la programació del teatre va ser ‘Taxi… al TNC’, on ja evocava aquell món.
En aquesta ocasió, Xavier Albertí ha comptat amb Lluïsa Cunillé per confegir una dramatúrgia que situa l’acció al Paral·lel de principis dels anys 30 del segle passat. S’acaba de morir una cupletista de renom, Palmira Picard (inspirada en Paulina Montoro, que va existir) i la família encarrega a un periodista, Roc Alzina (Pere Arquillué), “alter ego” del real Francesc Madrid, escriure’n l’epitafi.
Paral·lel crepuscular
El personatge de Roc Alzina, fil conductor de l’argument, evoca un seguit de bohemis a la taverna ‘La tranquil·litat’, que també va exisitir. “Hi havia anarquistes traficant amb pistoles i cupletistes que exercien la prostitució. El Paral·lel era més descarnat del que ens hem imaginat”, comenta un dels intèrprets, Oriol Genís.
Genís i Arquillué són dos dels 13 intèrprets d’un muntatge en què figuren també Chantal Aimée, Sílvia Marsó, Mont Plans o Carme Sansa. Un fresc d’un Paral·lel ja crepuscular (la Guerra Civil va donar el cop de gràcia) amb el qual Xavier Albertí ret també homenatge a Maria Araujo, dissenyadora del vestuari, traspassada el març del 2020, a l’inici de la pandèmia.
Respecte al seu mandat al TNC, Albertí ens confessa que “han estat vuit anys complexos, convulsos, gens fàcils, però al mateix temps meravellosos”.
