La flor d'un plataner, gessamins i glicines i un estanc ple nenúfars. I tot al jardí d'una antiga fàbrica tèxil del Poblenou. En Pepichek va començar a dissenyar aquest espai fa 14 anys, i ara li toca el torn a l'hort. PEPICHEK FARRIOL, jardiner "Està fet amb uns principis ecològics, sostenibles, hi ha rotació de cultius, associació de plantes.... de manera que s'ha creat una biodiversitat pròpia, hi ha insectes, pol·linització de plagues." Aquest racó és un dels 12 que recull el llibre 'El jardí amagat', amb espais verds fets pels ciutadans. PILAR SAMPIETRO periodista i coautora d''El jardí amagat' "No hem volgut posar grans jardins perquè no era la nostra intenció. El que volíem és demostrar com tots nosaltres ens estem tornant a organitzar per respirar una mica millor a la ciutat per la falta d'aire." IGNACIO SOMOVILLA crític de jardins i coautor d''El jardí amagat' "Casi tots tenim una finestra per petita que sigui, un balcó, i en aquest espai es pot crear una reproducció del paradís." Però sovint només cal mirar a terra per trobar verd. I, de vegades, aquestes plantes poden ser fins i tot comestibles, encara que no ho semblin. JON MARÍN biòleg i autor de 'No hi ha mala herba' "Males herbes que es diuen, que en realitat no són tan males perquè es poden aprofitar , al llibre hi ha receptes, remeis..." Que creixin sense permís no vol dir que no tinguin potencial culinari.
“Les males herbes amaguen un gran potencial culinari. Les tenim tot just sortint al carrer”, assegura Jon Marín, l’autor de ‘No hi ha mala herba’. La publicació es fa ressò de les plantes i les herbes que creixen entre escletxes, parets, als descampats, entre llambordes i per sota els arbres de la ciutat, i es poden incorporar a la nostra cuina. Els exemples més destacats són els pixallits, la verdolaga i les malves. Un cop detectades les males herbes, l’autor ofereix al lector receptes de cuina en què es poden incorporar aquestes plantes silvestres. Moltes fulles s’utilitzen per fer amanides i les flors són elements decoratius dels plats. Hi ha herbes que, fins i tot, bullides i després arrebossades (blet gros) poden ser un bon acompanyament d’altres verdures o bé d’un plat de carn o de peix.
Els jardins més secrets de la ciutat
‘El jardí amagat. Espais verds a la ciutat’ és el projecte de la periodista especialitzada en temes d’ecologia Pilar Sampietro i de l’artista Ignacio Somovilla. El lector pot descobrir jardins alternatius que no es coneixen i s’amaguen a la ciutat. El llibre presenta 12 espais verds creats per iniciatives privades, algun de tant particulars com l’hort d’un veí de la ciutat que cada any recull 200 quilos de raïm; l’Hort del Xino, al carrer de la Reina Amàlia, on conviuen les plantacions de dones singaleses amb les obres d’art dels pakistanesos que han decorat l’espai. El llibre també es fixa en el gran jardí de l’antic complex fabril de Palo Alto, al Front Marítim, on conviuen unes 300 varietats de plantes. El jardiner Pepichek és l’ideòleg d’aquest indret, més semblant a una selva, del qual es desprenen fragàncies florals per tots els racons. L’estrella d’aquest espai és una buguenvíl·lea, la més gran de la ciutat, que s’enfila per les façanes dels edificis d’aquest recinte.
Foto: Buguenvíl·lea de Palo alto
