'La pantera imperial', títol absolutament arbitrari triat per Carles Santos per homenatjar Johan Sebastian Bach, mereixia una reposició en millors condicions que les que oferia la vella sala de Gràcia. La versió que es presenta ara ja s'ha dut a altres escenaris, com el Festival de Peralada. La incorporació més substancial és la de la coral Lieder Càmera, en directe. La resta és idèntica, fins i tot solistes com Antoni Comas o la pianista Inés Borràs repeteixen, 13 anys més tard. CARLES SANTOS, músic i compositor "La gent que l'ha vista, i la que no l'ha vista però n'ha sentit a parlar, se situarà davant aquest fenomen: un muntatge que ja té anys, un clàssic. Però el fet és que qui no passa és Bach." La lectura teatral de l'obra de Bach, filtrada per la poètica surrealista del músic de Vinaròs, no busca cap interpretació narrativa. Es tracta més aviat d'una invitació al gaudi i a la seducció de la música de Bach orquestrada amb poderoses imatges. CARLES SANTOS, músic i compositor "Molt com feia ell. El també agafava un petit tema i armava un... la muntava grossa, en diríem. Aquí és el mateix però amb altres elements." La pel·lícula 'El silenci després de Bach', de Pere Portabella, i amb guió precisament de Carles Santos, es pot considerar un epígon d'aquesta 'Pantera imperial'.
Estrenat originalment a la seu de Gràcia el 1997, el muntatge ha tingut una llarga vida per escenaris de mig món. Un homenatge a Johan Sebastian Bach amb el qual el pianista de Vinaroç agermana el seu gust per la performance amb el misticisme de la música del geni alemany.
