Les set intèrprets d''Alícia ja no viu aquí' són alumnes de Josep Galindo i Pablo Ley. L'obra és de fet el resultat del treball de quart curs a l'escola Eòlia, i el propòsit inicial era que el muntatge sortís de l'àmbit acadèmic. Del fet que fossin set noies i del gust per investigar en el gènere del teatre-document va sorgir aquest muntatge impressionista, que funciona com un àlbum de fotografies en blanc i negre sobre el paper assignat a la dona per la ideologia franquista. No hi ha una Alícia sinó tantes com dones anònimes que van haver de conformar-se amb la submissió prescrita pel règim. JOSEP GALINDO I PABLO LEY, direcció i dramaturgia "Un seguit d'unes 20 seqüències molt breus i una dotzena de cançons que van construint com un calidoscopi, una mena de mosaïc, de fresc...que fa avançar aquesta Alícia. Sempre veiem una noia de 25 anys en aquestes èpoques." El treball de Ley i Galindo ha estat el de documentar l'etapa franquista amb textos de la premsa, la publicitat o la crònica política. El de Javier Gamazo, director musical del muntatge, adaptar des de la contemporaneïtat una banda sonora emocional de l'època, en la qual s'inclouen temes tan coneguts com 'La chica ye-yé' de Concha Velasco. O el bolero 'Perfidia'. El Tantarantana, un teatre a on han estat habituals muntatges sobre el franquisme o la guerra civil, va mostrar de seguida interès per aquesta obra estrenada al festival temporada Alta de Girona, i la manté en cartell fins el 28 d'aquest mes.
