Una bossa plena d'objectes quotidians, un rutina ben marcada i el monòleg són les eines de la Winnie per superar l'absurditat de la situació. La protagonista apareix sense cap explicació atrapada en un túmul de terra, però l'actitud i les ganes de ser feliç vencen la desesperació, el pesimisme i, fins i tot, la passivitat del marit, que a vegades ni l'escolta. No passa ni un sol dia sense que aprengui una cosa nova. LOURDES BARBA, directora de Dies feliços "Hi ha una actitud optimista del personatge. Ella vol que aquell dia sigui feliç i s'amaga darrere d'aquells rituals i aquelles petites accions quotidianes, i un pessimisme de l'autor en què t'ensenya i et posa allà. Això som nosaltres i aquest és el nostre món." La representació coincideix amb el 50è aniversari de l'estrena de l'obra. I malgrat el temps, el text de Beckett continua vigent. SÍLVIA SABATÉ, protagonista de 'Dies feliços' "Molta gent que es troba en situacions extremes avui dia: que no tenen feina, que no tenen recursos, que han esgotat els subsidis, que no tenen casa i, malgrat tot, suposo que han de trobar dins seu alguna cosa que els dugui a tirar endavant i demà serà un altre dia, i sortirem d'aquí i les coses canviaran." L'escenografia de Jon Berrondo ha adapat el desert de Beckett a un paisatge de toc urbà, postindustrial i desolat. La Winnie i els seus dies feliços romandran a l'escenari de l'Almeria Teatre fins al 30 d'octubre.
L’obra romandrà a l’Almeria Teatre fins al 30 d’octubre.
