Aquests dies, al Teatre Victòria, entre bastidors hom hi pot trobar un cavall blanc. Un home de teatre savi atén a la premsa. És Salvador Távora. Avui es reestrena a Barcelona un dels 19 espectacles que ha donat de si la veterana Cuadra de Sevilla, i probablement un dels que més projecció ha tingut: 'Carmen. Ópera andaluza de cornetas y tambores' SALVADOR TÁVORA, director escènic' "En aquel tiempo, las militares eran las músicas más populares. Y el amante de Carmen, Don José, es un militar. Ópera andaluza de cornetas y tambores. Porque ha habido una evolución popular de una música que era el universo sonoro del amante de Carmen, Don José, que era militar." La Carmen de la Cuadra té vocació de resituar el personatge de la cigarrera de Triana on li pertoca, lluny dels clixés del romanticisme que Prosper Merimée va alimentar. Per això el "cante", el "baile" i el "toque". Però el que més sorprèn és l'ús del silenci i una estètica que, a estones, es recrea en la parada. SALVADOR TÁVORA, director escènic "Difícil es transmitir con la quietud. Muy fácil es transmitir con el movimiento. Yo pienso que Carmen es un espectáculo con vocación de ser cuadro. Está constantemente queriéndose parar. Porqué tiene vocación de ser cuadro, de pararse, de quedarse." I finalment hi ha el que pot haver estat el primer pas a dos de la història entre una dona...i un cavall. Un dels moments màgics del muntatge. Un muntatge emblemàtic de la Cuadra de Sevilla, la companyia amb la qual Salvador Távora combat, des de fa 40 anys, la manipulació folclórica de la cultura andalusa.
