Els disc inclou composicions com ‘La meva estrella’, ‘La mala setmana’ o ‘Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol’, que han esdevingut clàssics per a diverses generacions.També altres cançons com ‘Passejant per Barcelona’, ‘Maria Joanna’, ‘Blasfemari’ o ‘Complicitat’ i diversos temes instrumentals.
Es tracta d’un treball que destil·la blues, el gènere que Quico Pi de la Serra representa com ningú al nostre país i que, segons ell, s’ha convertit en la “música popular del planeta”. Ell mateix ens ha explicat com va néixer la seva passió per aquest ritme tot mirant guitarres a la botiga New Phono, un dels establiments dedicats a la venda d’instruments més antics de la ciutat i de la qual el cantautor és client des de fa molts anys. Aquí és on ha comprat algunes de les prop d’un centenar de guitarres, l’instrument que l’ha acompanyat des dels seus inicis, que té a casa seva; i on li ha mostrat a la Marta Ballesta el model singular amb què ha enregistrat els temes d’aquest nou disc.
L’hem acompanyat també pels carrers de Ciutat Vella, el seu territori d’infantesa, pel qual passeja sovint i que continua inspirant-lo a l’hora de fer noves cançons. Una de les incloses a ‘QuicoLabora’ està situada, precisament, a la plaça de Sant Josep Oriol, on hem pogut aturar-nos per escoltar les seves reflexions entorn a qüestions d’actualitat, com el moviment del 15M i els “indignats”, als qui ha dedicat la canço que tanca el disc. Quico Pi de la Serra ha estat, ja des dels anys del franquisme, una veu de denúncia perquè com ell assegura, els cantautors “a més d’entretenir tenen la funció d’alertar” perquè tenen la possibilitat d’arribar a la gent.
