El 6 de maig del 1968, el sindicat d’estudiants més gran de França i el de professors universitaris van convocar una protesta multitudinària en què van participar més de 20.000 persones. Però va acabar amb fortes càrregues policials i barricades. Va ser la primera d’un seguit de grans mobilitzacions i vagues que, ben aviat, van comptar amb el suport dels obrers i que van passar a la història com el Maig del 68. Els francesos començaven una revolució contra l’ordre establert i l’immobilisme d’una societat que consideraven estancada. Això és el que expliquen 50 fotografies dels 18 fotògrafs que treballaven al ‘France Soir’, un dels diaris de l’època que va seguir les revoltes de prop.
Tot i que han passat cinquanta anys d’aquestes imatges, molts barcelonins, quan les han vistes, diuen que els ressonen a fets recents. Les imatges són dures, de violència i confrontació, però malgrat tot, l‘exposició vol ser una injecció d’esperança per canviar les coses. De fet, el maig del 1968 es considera un punt d’inflexió social i cultural en la història de França. Va assentar les bases de l’ecologisme, l’avortament, el pacifisme o la participació política.
