La cantant nord-americana Cécile McLorin Salvant ha actuat a La Paloma en el marc del Mas i Mas, que enguany és més un cicle que un festival (terme per cert, pervertit en el seu significat des de fa ja un grapat d’anys). Ho ha fet en format de quartet, amb el pianista Sullivan Fortner, el bateria Kyle Poole i el contrabaixista Yasushi Nakamura.
És el primer cop que el Mas i Mas programa un concert a La Paloma, una sala idònia per a una proposta com la de McLorin. Més d’un promotor hauria de tenir-la present. Al programa del Mas i Mas es pot llegir que la cantant de les immenses ulleres de pasta venia a presentar el seu disc més recent, ‘Mélusine’, però no ha estat així.
Repertori “jazzy”
Potser millor, perquè en els dos darrers treballs d’estudi la de Miami fa incursions en sonoritats força allunyades del jazz, des de la música barroca fins al folklore irlandès. Amb un folgat vestit platejat, McLorin ha ofert un repertori “jazzy”, de versions i pocs temes propis, alguns dels quals estan enregistrats en els seus discos.
Ha cantat, entre d’altres, ‘Until’, de Sting; ‘Nothing like you has ever been seen before’, de Bob Dorough; ‘Don’t rain on my parade’, de Bob Merrill i Jule Styne (popularitzada per la Srteisand), i ‘Somehow I never would believe, de Kurt Weill, perquè és és recurrent en ella algun apunt als musicals.
A banda d’unes qualitats vocals indubtables, MLorin ha fet gala d’una gran expressivitat interpretativa, dient les lletres a flor de pell. En el vídeo adjunt es pot comprovar amb un fragment de la balada ‘Tell me what they’re saying’, de Woodrow Wilson “Buddy” Johnson. Prèviament, fragments de ‘Cicling’, de Grechen Parlato, i de l’esmentat tema de Dorough.
