Una sala Paral·lel 62 gairebé plena ha acollit, en el marc del Festival de Jazz de Barcelona, el concert de Martirio i Chano Domínguez en què celebraven el 25è aniversari de ‘Coplas de madrugá’, el primer disc de cobla-jazz de la història. El pianista ja havia enregistrat abans ‘La luna y el toro’ al seu primer disc, l’any 1992. “A casa, la meva mare es passava el dia cantant cobla, tant com el meu pare escoltant flamenc”, explica el pianista.
El naixement de la cobla-jazz
El fet és que Martirio va escoltar aquella cobla jazzística i instrumental i, al 1997, ella i Chano van gravar ‘Coplas de madrugá’, bressol d’una nova unió entre gèneres aparentment distants. “Sempre vaig veure que es podia fer. De fet, la cobla és l’equivalent als estàndards de Broadway, fets amb criteri molt similar, tot i que l’estructura de la cobla és més complexa”, detalla el pianista.
Trobar discogràfica no va ser fàcil. Enregistrar en clau de jazz ‘Tatuaje’, ‘Ojos verdes’ o ‘No te mires en el río’ no semblava una bona idea als responsables dels segells, com ha recordat amb sorna Martirio. Finalment, va ser el segell Europe qui els va donar llum verda el 1997. Set anys després vindria ‘Acoplados’, en què van incloure temes nous, alguns dels quals com ‘Yo soy esa’, que també han sonat al concert. Després, “gent que no s’havia interessat mai per la cobla va començar a fixar-s’hi, i era un gènere valuós”, comenta Chano Domínguez.
Si al disc hi havia el contrabaix i la bateria de Javier Colina i Guillermo McGill, a la Paral·lel 62, on el públic ha aplaudit amb alegria els temes des del primer moment, hi ha hagut dos músics de casa: Horacio Fumero i David Xirgu.
