L’exposició “Mart. El mirall vermell” explora el nostre vincle amb Mart des de l’antiguitat i fins als nostres dies. La mostra, que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins a l’11 de juliol, indaga en la influència que ha exercit el planeta vermell en la nostra concepció de la religió fins a la cultura pop dels anys 50. També ens fa reflexionar sobre el nostre futur com a civilització i com a espècie colonitzadora.
Un mirall antic
Ja les primeres civilitzacions mesopotàmiques observaven el cel i veien una estrella vermella diferent. No va passar gaire temps fins que Ares, en la mitologia grega, i Mart, en la romana, es van convertir en potències divines relacionades amb la guerra.
L’exposició recull més de 400 objectes, i entre aquests, una figura del Museu de Mallorca, el Mars Balearicus, datat quatre segles abans de Crist. La imatge respon a l’arquetip de Mart, que encarna la masculinitat violenta i les virtuts guerreres.
Un altre dels objectes destacats de l’exposició és l’incunable del segle XIII de l’Almagest de Ptolomeu, un egipci que va viure al segle II després de Crist (l’època de l’emperador romà Trajà). La seva teoria del cosmos geocèntric va ser la predominant durant més de mil tres-cents anys amb l’aparició de Copèrnic, Galileu i Kepler.
Els canals marcians de Lowell
L’exposició també ens fa partícips d’un d’aquells malentesos científics que va marcar una discussió intel·lectual de finals del segle XIX. Ens hem de remuntar al 1877, quan l’astrònom italià Giovanni Schiaparelli observa i dibuixa un seguit de solcs d’origen natural al planeta Mart. Shiaparelli utilitza la paraula italiana “canali”, però en la traducció a l’anglès es converteixen en “canals”, terme que implica una construcció artificial.
Arran de l’equívoc, l’astrònom nord-americà Percival Lowell va passar bona part de la seva vida intentant demostrar que a Mart hi havia una civilització agònica que va construir canals per mirar de fer front a una gran sequera.
Un dels científics que van lluitar contra la teoria de la vida marciana de Lowell va ser el barceloní Josep Comas. Comas va ser el responsable de l’Observatori Fabra i realitzava part de les seves observacions al planeta vermell des del seu domicili, a la Vil·la Urània.
L’atac marcià
Part d’aquesta teoria de la vida a Mart es va traslladar a la cultura popular. L’exposició destaca especialment l’arribada de la novel·la ‘Les cròniques marcianes’, de Ray Bradbury. Els visitants podran veure un document en què l’escriptor nord-americà fa la tria dels seus relats publicats a diferents revistes de ciència-ficció, per acabar configurant una de les novel·les cabdals sobre l’imaginari marcià.
Els aficionats al món del còmic també podran gaudir de part de l’arxiu Saunders. L’exposició ressegueix portades mítiques de Norman Saunders, que van nodrir la cultura popular nord-americana, com les de ‘John Carter del planeta vermell’, d’Edgar Rice Burroughs (1931).
Futur marcià
“Mart. El mirall vermell” també fa un repàs de les missions d’exploració que van començar en el marc de la carrera espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica durant el període de la Guerra Freda.
El coneixement sobre Mart, gràcies a les missions Mariner o Viking es troben en la base de l’èxit de les missions actuals, com ara l’arribada del vehicle Perseverance.
L’exposició en el seu tram final es fa ressò dels diferents projectes que existeixen per a la colonització del planeta vermell, entre els destacats l’Space X, de l’empresari Elon Musk, o la ciutat marciana per a un milió de persones, Nüwa, desenvolupada per la UPC.
Segons el comissari de l’exposició, Juan Insua, l’arribada de l’home a Mart és inevitable. A finals d’aquest segle ja hi haurà assentaments humans, i un dels motius, segons Isua, és el desenvolupament imparable de la coneguda com a New Space Economy. Per al comissari de l’exposició, Mart s’ha convertit en un trofeu geoestratègic fonamental que cap potència no vol deixar escapar.
