El MACBA ha inaugurat ‘Una fulla al lloc de l’ull’, una retrospectiva dedicada a Daniel Steegmann Mangrané (Barcelona, 1971), coproduïda amb el Museu d’Art Contemporani Kiasma de Helsinki. Aplega dibuixos, fotografies, hologrames, escultures, pel·lícules i instal·lacions realitzades des de finals dels anys 90 fins a l’actualitat.
Steegmann ha viscut 20 anys a Rio de Janeiro, i la seva concepció de l’art beu d’una lectura antropològica que dilueix el dualisme entre natura i cultura humana, però també entre ment i cos, objecte i subjecte. “La oposició entre cultura i natura ens ha dut a relacionar-nos amb la natura com si no hi pertanyèssim. Per això la destruim, sense entendre que ens estem destruint a nosaltres mateixos. Els indígenes del Brasil estableixen una relació de complicitat o aliança amb tot ésser de l’entorn natural”.
Exposició per a tots els sentits
La selva del Brasil és, per l’artista, un ser viu més, no només un lloc. La sèrie ‘Pensée férale’, pensament salvatge, desplega diversos fotomuntatges en què apareixen ulls de gos en diversos arbres de la selva. “La manera més directa de dir que la selva té també sentiments i intel·ligència, com qualsevol ésser viu”, afirma Steegmann.
Destaca la gran sala principal de la mostra, que funciona com un organisme, amb plantes i animals, com l’insecte pal. Hi ha també unes escultures tubulars de llum que modifiquen la seva intensitat en funció dels sons i les condicions atmosfèriques exteriors. “És tot com una instal·lació escenogràfica que implica l’espectador a emprar tots els sentits, no només la vista. I també les seves emocions, més enllà de l’intel·lecte”, explica l’artista.
Per Steegmann es tracta també de transcendir el propi espai expositiu. “El que importa és que la mostra transformi la relació del visitant amb la realitat, a posteriori”. La retrospectiva és la mostra més àmplia que s’ha dedicat a l’artista. es podrà visitar fins al 20 de maig de 2024.
