Construir una obra de teatre a partir de relats breus no és empresa fàcil. Un conte és un relat concís, tancat en si mateix. El primer entrebanc és fer una tria de contes i decidir com relligar el conjunt. El punt de partida és aquí un nàufrag que espera ser rescatat. Quan creu que ha arribat el moment, arriben uns naturistes visionaris convençuts d'haver trobat el paradís. Una situació que anticipa la resta, perquè en l'obra de Monzó hi ha sempre algú que persegueix o anhela quelcom que finalment no és com esperava. JORDI FAURA, director escènic 'Llavors la frustració -i en la idea de frustració hi ha, evidentment, comicitat teatral-, és constant. Són històries de personatges que volen alguna cosa i fracassen'. Jordi Faura ha dirigit els quatre intèrprets, tots ells desdoblats en nombrosos personatges, a partir d'un projecte concebut inicialment per Carles Canut. Hi ha fragments o situacions de 19 relats presents a 'Vuitanta-sis contes', una selecció del mateix Monzó publicada no fa gaire. L'obra és una comèdia que petén resseguir els diversos matisos de l'humor present en l'escriptura de Monzó, ara negre, ara blanc, ara subtil, ara gamberro. No cal dir que Quim Monzó no era a l'estrena. És ben conegut l'escàs interès que suscita el fet teatral en l'escriptor barceloní.
