Són 90 els minuts de vida que li queden, i l’espectador els passa amb ell, en temps real. El personatge s’enfronta al seu destí amb una llibertat i una ironia absolutes, que donen lloc a escenes dramàtiques i còmiques, però també moments emocionants. En una escena, l’home condemnat fa la llista de les coses que no podrà tornar a fer, i escolta per última vegada la seva cançó preferida, ‘L’aigle noir’, de Barbara, tot ballant amb la cadira de rodes. “És un espectacle d’humor, però també és un espectacle de por, de silencis, de poesia, de misticisme, de contradiccions. Tot aquest còctel és el que trobava més apassionant d’aquesta obra”, comenta Masferrer, que en va deixar la direcció Ramon Fontserè, d’Els Joglars.
