L'Òscar de Delafé y las Flores Azules, David Carabén de Mishima i la cantant Zahara participaven ahir en la tercera sessió d'aquesta, com a mínim, curiosa experiència que agermana debat ètic i música. Entre tema i tema, els tres artistes dialogaven amb un grup d'experts convenientment situat a la fila zero. El cafè girava anit al voltant del dret a la no discriminació. DAVID CARABÉN, músic "Qualsevol cançó de Mishima podria parlar-ne. Moltes d'elles parlen de relacions sentimentals entre home i dona i a mi m'agrada molt emfatitzar com són d'injustes." No es tracta en cap cas d'elaborar grans discursos, sinó de plantejar una qüestió rellevant des de la informalitat. Tot i així la cantant Zahara va argumentar amb vehemència perquè no veu justificada l'anomenada discriminació positiva que es dóna, per exemple, en la paritat de sexes en política. També va dir que al principi de la seva carrera, alguns donaven per fet que una noia jove ha de cantar bé, i que per això va començar a desafinar expressament en algunes actuacions. Pràctica que, per sort, sembla haver abandonat.
