"- Tothom està passant un mal moment, però això no et dóna dret a muntar un "tinglado"... - Dret a què, dret a decidir? - I jo què, dret a decidir no et tinc?" Amb aquesta metàfora, la de la parella malavinguda en ple procés de separació, arrenca 'L'endemà'. No és l'única metàfora que plana sobre tota la pel·lícula. Una altra imatge, una fàbrica buida del Poblenou, representa el país que està per fer. És l'escenari triat perquè un ventall ampli d'experts i tècnics exposin arguments per respondre una pregunta: com ha de ser el nou estat de Catalunya? "El Tribunal Constitucional l'elegeixen els partits polítics. En el nou estat això ho hem d'evitar." Economistes com Xavier Sala i Martín pronostiquen, per exemple, que les pensions serien un 10 per cent més altes. Però també en educació, en la gestió de recursos, en cultura o en esports, els especialistes veuen una oportunitat per a la millora, sovint emmirallant-se en països del nord d'Europa de dimensions similars a Catalunya. El missatge de 'L'endemà' va dirigit a un públic molt concret. ISONA PASSOLA, directora de 'L'endemà' "Aquesta pel·lícula l'he feta pensant en gent que no estigués d'acord amb mi. I ha estat un exercici complicat perquè jo tinc una idea clara de com voldria que fos Catalunya. Està feta per consum intern, amb la idea molt clara de la gent que ha de votar, per donar informació." Isona Passola s'ha envoltat d'un repartiment d'actors joves i desconeguts. I també anònims han estat els 8.000 mecenes que han aportat 345.000 euros per finançar la pel·lícula. De moment, 'L'endemà' s'estrena bàsicament a Catalunya i no està prevista la distribució a la resta de l'estat, excepte al País Basc i València.
‘L’endemà’ ha estat possible gràcies a una campanya de micromecenatge que en 40 dies va aconseguir reunir 345.000 euros aportats per 8.000 mecenes. El resultat és una combinació d’entrevistes als experts -rodades en una nau buida del Poblenou que representa el país que està per fer- i escenes de ficció protagonitzades per quatre joves actors seleccionats en un càsting que també apareix al començament de la cinta. Les escenes il·lustren diferents metàfores de la relació entre Catalunya i Espanya, per exemple el procés de ruptura d’una parella malavinguda.
En la presentació de la pel·lícula, Isona Passola ha explicat a quin públic va destinada: “L’he fet pensant en gent que no estigués d’acord amb mi. Està feta per consum intern, amb la idea molt clara de la gent que ha de votar, per donar informació”. I ha deixat molt clar el seu posicionament: “L’única solució per a la relació amb Espanya és que Catalunya tingui un estat propi”. Els especialistes, de forma unànime, coincideixen a veure-hi una oportunitat de millora per a la societat catalana, sovint emmirallant-se en països del nord d’Europa de dimensions similars a Catalunya.
L’economista Xavier Sala i Martín assegura per exemple que “les pensions serien un 10 per cent superiors”. O el catedràtic de Dret Internacional de la UB Eduard Sagarra afirma que els catalans mantindrien de fet la nacionalitat espanyola, a més de tenir-ne una de pròpia. Sobre l’encaix de Catalunya a Europa, diversos europarlamentaris catalans i britànics opinen que és perfectament possible.
‘L’endemà’ s’estrenarà amb 55 còpies repartides per tot Catalunya i també al País Basc i València. Passola ha explicat que també té programades un centenar de projeccions que li han demanat entitats i associacions de tot el país.
