Nadia Gulham explica al director del muntatge i als espectadors una vida de pel·lícula. Als vuit anys va sobreviure a una bomba que la va desfigurar, van assassinar el seu germà i el seu pare va patir una malaltia mental. Per ajudar la mare calia treballar, però el règim dels talibans no ho hauria permès. Amb 11 anys es va inventar un personatge, la primera gran interpretació: es va fer passar per un noi durant una dècada sencera. Fent bona la frase de Gabriel García Márquez, que deia que la vida no és la que un ha viscut, sinó la que un recorda i com l'explica, la Nadia converteix experiències tan dures com sorprenents en una peça escènica carregada de poesia i, a estones, d'humor. NADIA GHULAM, protagonista del muntatge "Perquè la gent vegi que aquestes desgràcies de la guerra no s'han acabat. Una persona que l'ha passada, que tenia vuit anys i ara té 29 anys, i encara explica que aquestes ferides li fan mal." El projecte va néixer de Carles Fernández i Eugenio Swarcer. Buscaven una història per a un espectacle de teatre document i va aparèixer la Nadia. Amb ella van anar a l'Afganistan a rodar les imatges de l'espectacle. No van voler afegir-hi res més. EUGENIO SWARCER i CARLES FERNÁNDEZ, escenògraf i director "Quan la tens a ella al davant.... com es mou, com parla... tot el que passa per ella, de sobte, assumeix una dimensió i una veritat que, vaja, que és directa." Gràcies a l'associació Ashda, el 2010 la Nadia va poder venir a Barcelona per sotmetre's a diverses operacions de reconstrucció facial. Començava una nova vida per recordar la passada.
Ghulam va patir la guerra civil afganesa en primera persona: als vuit anys un bombardeig li va obrir el cap i li va deixar el 50% del cos cremat. Se’n va sortir i, per poder treballar i ajudar la família, es va fer passar per un noi durant 10 anys.
