Una casa de vacances a la vora del mar. Una parella i el seu únic fill, encarnat en un titella que mou l'actor Luís Bermejo. Una presència fosca, a la qual dóna cos Guillermo del Toro manté trobades intrigants amb el nen...i furtius encontres amb la mare... Hi apareixen molts temes, s'insinuen molts fantasmes, com un possible maltractament... Però tot té sempre més d'una cara, i la que ha explorat Animalario és la de la penombra. No és casual, perquè tot va començar amb uns tallers d'improvisació en les quals els actors jugaven amb llurs somnis i angoixes. ALBERTO SAN JUAN, actor "En los sueños nos aparecía de forma reiterada la família y los confictos sin resolver en la família. Y entonces esto es lo que se hizo. Es una obra más para sentir que para pensar, porqué realmente, cuando alguien te pregunta: ¿es un sueño del hijo o del padre? ¿Es real? Tú dices: puedo decirte a todo que sí o que no." ANDRÉS LIMA, director escènic "Cómo enfrentarnos al miedo es, de hecho, la cuestión en esta función." No hi ha una història com les que Animalario ens explicava a 'Hamelin' o 'Urtain'. 'Penumbra' funciona amb la seqüència no-lògica dels somnis i és feina d'un espectador amb totes les neurones despertes fer-ne la seva interpretació personal. Alguns crítics reputats han parlat d'obra mestra... els menys entusiastes han titllat la peça d'experimental.
El comentari de Victor Giralt Jonama.
Animalario ha dut els seus muntatges a La Paloma, al Romea (dues vegades, Hamelin i Urtain) i al Tívoli. ‘Penumbra’ puja a l’escenari d’un teatre públic, el Lliure. Coincidència? El fet és que es tracta del treball més dens que s’ha pogut veure d’aquesta companyia a la ciutat. Reconec que jo esperava una altra cosa, en la línia de muntatges anteriors. ‘Penumbra’ és una peça que ha entusiasmat alguns, però ha deixat també perplexes d’altres, entre els quals m’ incloc. El joc de miralls entre realitat i somnis m’ha superat, suposo que per no anar-hi preparat.
