Tot i que ja fa 200 anys que va morir, no s'ha volgut perdre la cavalcada. És Frederic Chopin, vingut de Polònia i l'estrella convidada de l'edició d'aquest any. I amb ell, els de sempre. Davant de tot, els gegants de Barcelona i el bestiari del seguici popular. I darrere seu, el glamur de la Rosa del Paral·lel, les botifarres del Miquelet de la Barceloneta i els Coloms de Sant Andreu. Són només alguns dels més de cent gegants i capgrossos que han sortit a desfilar. El públic els ha rebut amb entusiasme. Per a molts, aquesta és una data assenyalda. I si els gegants són els reis de la cavalcada, els geganters en són els autèntics herois. El rei Salomó de Santa Maria del Mar fa més de quatre metres i pesa prop de cinquanta quilos. Motius de pes que compliquen la feina dels portadors. I si els gegants ballen és perquè les bandes toquen. N'hi ha de tot arreu. Els del cercle Aragonès, situats davant de tot, toquen tan fort que els han d'allunyar de la resta de formacions. De més a prop, els Xirois de Girona i les seves ballarines no es queden curts a l'hora de fer soroll. I a mig camí, a la plaça Sant Jaume, el Ministrils del Camí Ral feien la seva única actuació anual i anunciaven els gegants que anaven arribant. Una per una les més de 30 colles geganteres han anat deixant els gegants en aquest punt de l'avinguda Laiteana. Posen fi a prop de dues hores de cavalcada pels carrers de Ciutat Vella.

La desfilada de més de 100 gegants i una bona representació del bestiari català ha arrencat a la cruïlla del carrer de Pelai amb Gravina, per avançar per la Rambla, el carrer de Ferran, la via Laietana i Joaquim Pou fins a la plaça d’Antoni Maura.