Un referent per a la seva generació, Aranberri tracta la relació entre la naturalesa i la cultura, i aporta nous codis d'interpretació de la realitat per oferir-ne lectures alternatives a les establertes. A través de la natura s'interessa per les estructures de poder i els mecanismes de construcció de la societat. En una de les obres que es poden veure a la Fundació Tàpies, l'artista analitza l'obelisc i l'ús que n'ha fet l'aparell estatal durant el segle XX. Aranberri remet sovint a fets i esdeveniments del seu entorn, com en el treball propietat del Macba de l'any 2003 en què documenta l'acció de tancar la cova d'una muntanya. IBON ARANBERRI, artista "El resultado es bastante fortuito, a veces una consecuencia accidental. Y tampoco me gusta hablar de proyectos, porque realmente son vivenciales, no tienen, digamos, un planteamineto técnico". Aranberri concep la feina com a un conjunt de materials i processos susceptibles de ser transformats i actualitzats. Un exemple d'aquesta manera de plantejar els treballs el trobem en la peça 'Política hidràulica', realitzada entre 2005 i 2010, en la qual reflexiona sobre les alteracions físiques que les obres d'enginyeria provoquen en el paisatge i en la memòria. Tema que revisa també a 'Mar del Pirineo', de 2006.
