“Aquest premi no és una victòria meva, és una victòria de totes les autores”, ha dit l’escriptora Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) en rebre el 63è Premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros. L’autora ha fet un discurs ferventment feminista per parlar d’una novel·la “feliçment feminista”.
‘Les nostres mares’ és un relat en què s’entrecreuen les vides de 10 dones nascudes als anys 50 al nostre país. “Una generació de dones que ho tenia tot en contra, condemnades pel feixisme a una funció merament reproductiva. Però un referent per a generacions posteriors perquè ens van ensenyar a plantar cara al món”, ha explicat l’autora en roda de premsa.
L’autora ha rebut el premi 19 anys després que ho fes una dona, Carme Riera, i ha lamentat que “aquest premi tan estimat ha viscut de cul a la realitat clara com la llum del dia que es veu a les llibreries, als clubs de lectura de les biblioteques, a les llistes dels més venuts, a les traduccions. Una realitat pleníssima d’escriptores”.
Marc Vintró i Jordi Llavina, també premiats
En la mateixa gala al TNC, amb un format de concurs televisiu fictici, s’han lliurat també el 25è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions i el 64è Premi Carles Riba de poesia, dotats amb 6.000 i 3.000 euros respectivament. El primer ha estat per a Marc Vintró Castells (Vilanova i la Geltrú, 1975), autor d’‘Unes ganes salvatges de cridar’. Es tracta d’un recull que inclou nou relats de diversos gèneres (ciència-ficció, realista, gòtic…) amb el denominador comú que estan escrits des de la ràbia. “La ràbia envers un món que ens ofega i amb la burla cap a l’arrogància humana”, ha afirmat Marc Vintró.
El guanyador del Carles Riba és Jordi Llavina (Gelida 1968), pel poemari ‘Un llum que crema’, que aprofundeix en la relació entre la memòria i el pas del temps. L’autor de vuit poemaris i tres obres de narrativa ha explicat que viure en el món rural li ha “permès aprofundir en el misteri del temps i la relació amb la natura”.
El Premi Folch i Torres, desert
També ha merescut premi Gerard Guix (Vic, 1975), qui ha recollit el 49è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, dotat amb 6.000 euros, per ‘Un far a la fi del món’. S’hi explica la història d’en Max, un adolescent de 14 anys a qui s’esfondra el món quan ha de canviar de residència perquè el seu pare rep l’encàrrec de restaurar un far en una illa remota.
Per contra, i no és el primer cop, ha quedat desert el 60è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a infants. Edicions Proa publicarà les obres guardonades el febrer del 2023, menys ‘Un far a la fi del món’, que publicarà Elastic Books un mes després.
Premis Muriel Casals i Joan B. Cendrós
A més, s’han lliurat dos premis instituïts fa pocs anys. El Muriel Casals de comunicació, que, com ja s’havia anunciat fa uns dies, ha distingit el periodista de TV3 Manel Alías per la seva tasca de cobertura de la guerra a Ucraïna; i el Premi Internacional J. B. Cendrós —a persones que contribueixen a defensar la cultura i la llengua catalanes—, que ha merescut la traductora estatunidenca Mara Faye Lethem.
