L' entonació inequívocament francesa de Josep Maria Flotats interpretant Descartes convida l'espectador a entrar en un hipotètic debat filosòfic que hauria tingut lloc el 1647 a París. El pare del racionalisme francès va mantenir una trobada de cinc hores amb un jove i promotedor talent de la deessa ciència: Blaise Pascal, però no hi ha llegat escrit de la reunió. Un autor amb inclinació a ficcionar passatges rellevants de la història de França, Jean-Claude Brisville, va imaginar l'enfrontament dialèctic que Flotats i Albert Triola personifiquen. El primer, instal·lat en la maduresa i des d'una situació privilegiada, defensa la raó i la ciència davant d'un jove corsecat pel desig de posseir la veritat absoluta, decidit a abraçar la teologia i a abandonar els experiments físics. Pels amants de disquisicions filosòfiques l'atractiu és la vigència del debat, sobretot després que la ciència i la raó hagin estat repetidament instruments de dissort per a la humanitat. Però no tot és filosofia. JOSEP MARIA FLOTATS, director i intèrpret "Parlen de tot: de la censura, de política, de la dificultat de publicar, de la malaltia, del poder absolut, de la separació d'església i l'Estat, de la corrupció del poder." Flotats assegura haver assajat més que mai per arrodonir aquest joc escènic estàtic, que camina només i gràcies a la paraula.
