La Galeria Joan Gaspar vindica el color groc amb l’exposició col·lectiva temàtica “Qui té por del groc?”, que es pot visitar gratuïtament aquests mesos de juliol i agost. “Cada estiu fem una [exposició] col·lectiva. Ja n’havíem fet una de temàtica sobre el blanc i negre”, comenta la directora de la sala, Núria Ridameya.
Entre l’obra exposada hi ha els olis ‘La dame endormie’ i ‘Catherine et sa mère’, de Gaston-Louis Roux; el dibuix a llapis sobre fons litogràfic ‘Parler seul’, de Joan Miró, i ‘L’Aquarium’, de George Braque. També les obres de groc intens ‘Dits de serp’, d’Eduard Arranz-Bravo i ‘Renovant flames’, de Joan Pere Viladecans.
Al llarg dels anys el color groc s’ha assimilat a la llum i a allò diví, però també a qualitats més negatives com la traïció o la cobdícia. “Hi hagut moments en què el groc era un color que no agradava, però he trobat que molts artistes fan servir el groc, i de tonalitats ben diferents”, comenta la galerista. Algunes peces de la mostra són del fons de la Joan Gaspar; d’altres, de col·leccions privades.
