L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona inaugura aquest dimarts l’exposició “Quan plovien octavetes. Clandestinitat, premsa i propaganda antifranquista”. La mostra recull una selecció dels 9.000 fulls volanders i de les més de 1.000 publicacions de la col·lecció de l’equipament, una de les més importants de Catalunya, formada a partir de les donacions de partits, entitats i organitzacions diverses, però també de ciutadans anònims que les deixaven a la bústia de l’arxiu o les amagaven entre llibres i revistes que consultaven.
L’exposició dissecciona la col·lecció de fulls volants, de temàtica molt diversa, des de documents de vida associativa fins a propaganda política i activitats culturals, entre d’altres. No obstant això, hi predominen els fulls de matèries polítiques i socials, que permeten conèixer l’existència d’esdeveniments, declaracions, manifestacions, concentracions o vagues. Fets que, sovint, eren clandestins i que difícilment s’haurien pogut documentar per altres fonts.
La mostra també pretén ressaltar el paper de la premsa clandestina en la lluita contra la dictadura franquista, després que el règim escapcés tota publicació que no li fos afí. Van ser publicacions elaborades en la clandestinitat o a l’exili, en condicions precàries i perilloses. En part, algunes capçaleres que van sobreviure van possibilitar la vertebració de les organitzacions antifranquistes i dels moviments socials, a més de servir d’eina d’agitació i propaganda, sobretot a partir dels anys 60 i 70.
Una obsessió del règim franquista
El comissari de l’exposició, Manel Risques, assegura que la desarticulació d’aquests aparells de propaganda va ser una de les obsessions del règim, que va practicar una persecució sistemàtica. Fins al punt que, segons el professor de la UB, “dur a terme aquestes activitats podia representar la detenció, la tortura, Consell de Guerra i, en algun cas, l’execució“. El comissari subratlla que la mostra “ens permet conèixer aquesta realitat i com era la societat franquista” perquè “avui en dia ens és molt difícil entendre què suposava dur a terme aquestes activitats”.
