El Borràs enceta nova temporada abans que cap altra sala jugant la carta d'una obra que està donant rendiment excel·lent a Madrid: 'TOC TOC'. Esteve Ferrer dirigeix l'adaptació al català, que signa un contrastat comediògraf, com és Jordi Galceran. Sis personatges coincideixen a la sala d'espera d'un psiquiatre reputat. Els sis estan tots una mica "tocats": tenen un TOC, Trastorn Obsessiu Compulsiu. Són tics o manies obsessives tipificades psiquiàtricament que pateixen milions de persones. Dir paraulotes incontroladament no és potser gaire habitual, però tothom coneix o ha sentit a parlar d'algú exageradament pulcre, com la Blanca. El Camilo és un taxista que té la mania de comptar-ho tot, i la Maria, una patidora de mena. La dèria per l'ordre i la simetria d'en Pep tampoc no és normal. OSKAR RAMOS, actor "Fent este personatge vaig recordar que quan era xicotet en vaig tenir un durant un any, que es diu, crec, TOC de verificació. Jo havia, només a la meva habitació, d'obrir els calaixos i les portes set cops." El retard del vol del psiquiatre embolica la troca i la sala esdevé escenari d'una teràpia de grup esbogerrada. 'TOC TOC' és un allau de gags i una sessió de risoteràpia gairebé assegurada. La versió catalana de 'TOC TOC' s'estrena dos dies abans que es reposi a Madrid la versió castellana, també dirigida per Esteve Ferrer, que fa la seva tercera temporada i acumula més de 400.000 espectadors.
