Desè disc d’Eduard Iniesta, músic que s’ha passejat per tota mena d’estils i a qui no agraden les etiquetes. Les cançons de ‘Trajecte animal’ (títol autoreferencial sobre la condició del músic) han sonat per primer cop a Barcelona.
El Casinet d’Hostafrancs és la seu barcelonina més rellevant d’una 26a edició del Barnasants reduïda. No en nombre de concerts, però sí en l’aforament. Com va dir Pere Camps, el director: “Farem un festival com si fóssim en fase 1, però el farem.”
‘Trajecte animal’ en acústic
A l’escenari del Casinet hi cap perfectament un quintet, però les restriccions de públic afecten la caixa que fan els artistes. Per això, Eduard Iniesta ha presentat les cançons d’un disc gravat amb baix, bateria i orgue en format gairebé acústic (la Gibson Les Paul, però, no ha mancat).
Ha sortit a l’escenari amb el seu germà, Xavier Iniesta, harmonicista i corista. Es tracta, també, del lletrista de les cançons de ‘Trajecte animal’ i de enregistraments anteriors de l’Eduard. “Teníem pendent fer un disc pràcticament a quatre mans. Jo he posat en dubte les lletres i ell ha opinat sobre les músiques”, comenta Eduard Iniesta.
Crònica urbana, so blues-rock
‘Trajecte animal’ és una tornada d’Eduard Iniesta a un so més roquer. La lletra de les cançons ho ha propiciat. “Estem fent crònica urbana, i aquest so blues-rock és el que s’escau”, explica el músic. Que no s’encenguin les alarmes: segueix tocant el bouzouki i la guitarra catalana (que ell situa entre l’espanyola i l’acústica).
Queda pendent una presentació de ‘Trajecte final’ amb els músics que el van enregistrar. Serà al Palau de la Música, però atesa la situació, és encara prematur establir quan serà.
