Les celebracions dels 30 anys de betevé continuen. Si aquest dilluns rebíem els periodistes Isabel Gaset, Gabriela Grífol i Carles Alcoyent, avui ens acompanyen tres noms que poden dir que van obrir la porta de la televisió el primer dia: Xavier Capdevila, que va ser el primer cap d’informatius; Joan González, que en va ser el cap tècnic, i Cesc Centelles, un dels “darrers mohicans”, com l’han anomenat, que continua a betevé 30 anys després.
La marca betevé
Tal com expliquen els nostres convidats, des del principi una de les consignes dels treballadors de betevé era construir una televisió especialitzada, que es diferenciés de les genèriques que, en aquells temps, copaven el panorama català i espanyol. I la marca, és clar, era l’atenció a allò que passava, i que interessava, als barcelonins. El model pel qual vam apostar va ser pel de redactor polivalent i tot terreny, capaç de travessar la ciutat ni que fos amb transport públic per arribar a tots els racons de Barcelona i fer de cada notícia una història.
Un equip jove que es llança al carrer i que, ajudats per Joan González, aprenen a fer anar els equips tècnics, unes instal·lacions encara modestes i, evidentment, sense internet. Aquest és el punt de partida de la nostra televisió. I tot plegat, amb la voluntat de fer pinya entre treballadors que sortien de la universitat o venien d’altres cadenes. En total, 18 persones que van constituir l’embrió dels més de 200 professionals que avui dia fan betevé.
De la via Laietana al Poblenou
La primera dècada de vida de betevé va tenir lloc a la via Laietana, en unes oficines obertes al carrer a través de grans finestrals, que simbolitzaven la voluntat de la cadena d’establir una relació horitzontal amb la ciutadania. Ara, 30 anys després d’aquell dia en què betevé va sortir al carrer per primera vegada, tres dels artífex d’aquell moment han trepitjat el plató dels estudis del Poblenou per compartir records i reflexions d’una televisió amb vocació de servei ciutadà.
